Ateneu Igualadí random header image

EXPOSICIÓ “Transeünts” de Maria Llop

| Cap comentari

_DSC5895 introducció 1

Reportatge fotogràfic

Inauguració: Divendres 7 de novembre, a les 19:30h

 ORIGEN

Alguns alumnes de 4t d’ESO de l’Escola Anoia, on treballo com a professora de Ciències Naturals, van elaborar un treball dins l’àrea d’Educació Visual. La professora d’aquesta matèria els va proposar que es representessin ells mateixos utilitzant els recursos tècnics que volguessin. Els alumnes van rebre algunes indicacions teòriques a més de visualitzar alguns autorretrats d’artistes de diferents disciplines artístiques i de diferents èpoques de la història de l’art.

Els treballs definitius dels alumnes van ser exposats al pati de l’escola. Aleshores vaig tenir l’oportunitat de veure’ls i d’enamorar-me’n. Va ser en aquest moment quan vaig decidir tibar del fil i alguns dels alumnes van aceptar la proposta: participar en un reportatge fotogràfic dedicat a l’adolescència.

A partir dels seus treballs d’Educació Visual, els vaig demanar que m’expliquessin en què s’havien inspirat, què volien transmetre i com es veien ells mateixos. Arran de les seves respostes van aparèixer les fotografies d’aquest treball.

JUSTIFICACIÓ

L’adolescència és una etapa vital en el creixement de les persones, una etapa en la qual l’individu construeix la seva identitat. En aquest procés, on l’educació, la família i la societat influeixen de manera clara, es generen molts trasbalsos psicològics i també biològics.

“Adolescència” és una paraula que prové del verb llatí /adolescere/ que significa “créixer”.

És una etapa transitòria, un període de pas, els adolescents són transeünts: de la infància transiten cap al món adult. L’estat de l’adolescent, passatger en trànsit, és ambigu –tal com explica Victor Turner, antropòleg cultural- ja que se sorprèn travessant per un espai en el qual troba pocs o cap atribut tant de l’estat passat com de l’estat esdevenidor.

En la cultura occidental – i en el moment convuls de la història actual que el sociòleg Zygmunt Bauman bateja com a modernitat líquida- els adults (pares i professors) vivim sovint amb certa inquietud aquesta etapa. Segons Rosa Sellarés Viola, doctora en Psicologia, “és la societat la que, d’acord amb els moments històrics i contextos socials, determina la manera de veure i de tractar els joves”. Diferents entesos d’altres disciplines com la filosofia o l’antropologia, defensen la idea de l’adolescència com a constructe social.

L’exposició consta de dos blocs. L’un està format per fotografies realitzades per mi i plantejades en tríptic, les quals són mostrades a l’exposició. L’altre bloc, publicat a les xarxes socials*, el formen fotografies realitzades pels adolescents i també altres documents (material que va originar aquest reportatge, sorgit de l’escola: els dibuixos que els adolescents fan d’ells mateixos, les respostes a les preguntes que els vaig plantejar, i altres documents relacionats amb el món adolescent).

(*al facebook, https://www.facebook.com/pages/transe%C3%BCnts/922251444469950?ref=hl)

Per una banda, l’objectiu del treball fotogràfic és donar la paraula als adolescents: per això els retrats, que serveixen per posar “cara i ulls” a qui parla. Escoltar-los més enllà de l’àmbit escolar. I així reflexionar i aprendre com els adolescents busquen respostes a preguntes intrínseques a la condició humana que tenen a veure amb l’existència i la supervivència de l’espècie. Si coneixem el seu punt de vista, podem aprendre a entendre’ls i a millorar la convivència.

Si entenem l’adolescència com un constructe social -cito l’antropòleg Manuel Delgado- “tota la societat té la responsabilitat d’esgotar la problemàtica associada a l’adolescència i així deixar de veure l’adolescent com un ésser turbulent”.

Per altra banda, amb les dues imatges que acompanyen cada retrat (per formar un tríptic) i les imatges publicades virtualment, es pretén fer una observació de com els adolescents s’exposen davant de la càmera fotogràfica, una finestra a través de la qual són vistos per la societat. Observació de com volen ser vistos els adolescents i, per tant, quina imatge volen projectar durant el seu trànsit cap al món adult.

L’exposició de les fotografies (les imatges impreses en paper) serveix d’aparador dels adolescents, i les xarxes socials, que actuen de finestres virtuals de grans dimensions les quals multipliquen les possibilitats de transmetre una imatge, funcionen d’aparadors virtuals. En aquest sentit, el gest quotidià de publicar un “selfy” o qualsevol altre imatge, pren un paper important que reflecteix en gran mesura el procés de construcció de la identitat de cada adolescent, tasca primordial d’aquest període de “trànsit”.

Com a professora, passo moltes hores amb els alumnes adolescents i és fàcil adonar-se que tenen moltes inquietuds. Amb les imatges procuro explicar-les, almenys algunes d’elles; aquelles que són més evidents en el moment concret del trànsit en el qual coincidim els adolescents i jo. Per la multitud de canvis freqüents en aquest període, és probable que algunes de les qüestions mostrades pels adolescents hagin variat. Si més no, han format part important del seu aprenentatge personal.

Aquestes són les històries de deu adolescents concrets, però s’han d’entendre com el paradigma de qualsevol adolescent.

Gràcies, adolescents, per ensenyar-me, i gràcies a l’escola, on puc aprendre de vosaltres.

Maria Llop Perelló
Juny 2014, Monistrol de Montserrat.



Data: Del 3 al 21 de novembre
Hora: De les 9h a les 21h
Lloc: Vestíbul
Organitzador: Ateneu Igualadí


Deixa un comentari

Camps obligatoris *