Ateneu Igualadí random header image

El Rec demana obrir els usos del barri més enllà de la indústria al DdD de l’Ateneu

| Cap comentari

Els experts i el públic present a l’acte debat sobre la recuperació del barri i hi posa com a condició necessària que hi hagi vivendes i comerços.

DdD 9 - Foto 1El novè DdD (Dimarts de Diàlegs) de l’Ateneu Igualadí va posar a debat el futur del barri del Rec en un acte que va desbordar la Sala de Socis amb 110 persones, algunes de les quals van haver-lo de seguir des de fora el vestíbul. Un Rec que s’ompli de vida va ser la principal demanda que planava sobre tots les intervencions que hi van haver, i perquè això passi es va demanar que es modifiqui l’actual planificació urbanística que marca el Rec com a sòl industrial perquè hi hagi una obertura d’usos que permeti desenvolupar-hi vivendes, comerços i altres tipus d’activitats com culturals o d’hosteleria, que és el que el pot convertir, realment, en un barri i “desengelar-lo”. Alguns dels pocs veïns que ara hi viuen van destacar, precisament, aquesta necessitat de “fer-lo més humà”.
L’acte va comptar amb la presència de l’arquitecte, Catedràtic d’Universitat de la UPC i membre del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona, Josep Parcerisa, qui va destacar que el Rec no té perquè perdre el seu ADN industrial i que una indústria neta i ordenada pot conviure, perfectament, amb altres usos que pugui tenir. Parcerisa va destacar l’oportunitat que representa per Igualada l’obertura al riu i la reconversió del Rec i va comparar-ho amb l’obertura al mar que va fer Barcelona pels Jocs Olímpics. També va destacar que els ciutadans són els qui han de prendre la iniciativa i després de veure el debat va assegurar, des d’un punt de vista extern, que “si sou capaços de vehicular tot el que s’ha dit, d’aquí 10 anys Igualada podrà estar orgullosa del que hagi passat al Rec”. Va afegir que “aquests procesos volen temps i, per tant, no cal anar amb presses”.
Durant l’acte també es van poder escoltar diferents persones vinculades amb el barri que van opinar des de la “Fila 0” i també diverses persones del públic que també van dir-hi la seva. Es va explicar, per exemple, les dificultats que tenen molts edificis per mantenir-se i rehabilitar-se per dins, ja que el seu passat adober i les tècniques emprades antigament han provocat que els fonaments estiguin molt malmesos. En aquest sentit, es va apuntar que és factible poder mantenir les façanes dels edificis però és més difícil poder-ne conservar el seu interior. Pel que fa la rehabilitació també es va posar damunt de la taula com urbanísticament el Rec necessita espais públics que l’espongin i es va apuntar que caldria que molts dels patis de les antigues adoberies poguéssin quedar convertits en places públiques i evitar haver d’obrir nous carrers o places. D’altra banda, es va parlar de que no es pot “fossilitzar el barri” i que l’arquitectura històrica haurà de conviure amb nova arquitectura adequada a la zona tot conservant el que s’hagi de conservar. Pel que fa a la conservació es va posar de relleu que el valor del Rec el fa el seu conjunt amb la suma de tots els elements que hi ha. També es va apuntar, per part de diversos propietaris de la zona, que més enllà de pensar en com són de “boniques les façanes”, és necessari pensar en la viabilitat econòmica de qualsevol projecte de recuperació dels edificis i que per això és important planificar quin ús se’ls ha de donar. Tot i així, van assegurar que “mentre no es modifiqui la qualificació urbanística del sòl d’industrial a altres usos, és impossible fer-hi res”.
D’altra banda, es va parlar de la indústria adobera i de la necessitat que té de marxar del barri per créixer, ja que la morfologia del Rec no li permet créixer en horitzontal. També es va demanar planificar el Rec amb una mirada de la Conca d’Òdena a vista d’ocell i un dels convidats va apuntar que “si el mirem així, veurem com el Rec està al centre geogràfic de la Conca i, per tant, està cridat a ser el centre urbà de la Conca en els propers 30 o 40 anys”. Durant el debat es va destacar com la ciutat ha anat prenent consciència del Rec i també es va apuntar que recuperar antics espais industrials és una tendència mundial que altres ciutats també han fet per ressorgir i que Igualada té la sort de comptar amb una superfície de 40 hectàrees on fer-ho. En aquests sentit es va dir que en una ciutat amb un terme municipal tant petit i ocupat, el Rec representa una bombolla d’oxígen important.
Durant l’acte es va tenir un record per Manel Caro, un dels principals activistes de la recuperació del barri del Rec que ha tingut la ciutat en els darrers anys i que va morir el 2012.
DdD vol agraïr a tothom qui va assistir i participar de l’acte, ja que la paraula del públic va tornar a ser cabdal pel desenvolupament de la sessió. En els propers dies es penjarà un petit vídeo de resum del debat a la web dimartsdedialegs.ateneuigualadi.cat i també s’anunciarà el tema i la data del proper DdD, previst pel mes de desembre.

http://dimartsdedialegs.ateneuigualadi.cat/



Deixa un comentari

Camps obligatoris *