Ateneu Igualadí random header image

Els criteris de vot dels igualadins centra el debat al DdD de l’Ateneu

| Cap comentari

Es van analitzar diversos aspectes en funció dels resultats electorals que hi ha hagut a la ciutat des del 1979

DdD 21 - Foto 12

“Com vota Igualada?”. Aquesta va ser la pregunta a partir de la qual es va desenvolupar la 21a sessió de l’espai de debat i reflexió DdD (Dimarts de Diàlegs) a l’Ateneu Igualadí. Es va dir que els igualadins són de centre, tot i que a l’hora de definri-se diuen que són de centre-esquerra però quan voten opten més sovint pel centre-dreta. Es va parlar de que saben diferenciar clarament entre els diversos tipus de comicis i entre candidats i sigles. De fet, es va posar sobre de la taula com a l’any 1999, el mateix dia que se celebraven eleccions municipals i europees, les primeres les va guanyar l’Entesa per Igualada i les segones CiU.

La introducció de l’acte va anar a càrrec del Doctor i Catedràtic en Ciència Política Josep Maria Vallès, que també ha estat rector de la UAB i conseller de Justícia de la Generalitat. Com a acadèmic i intel·lectual de referència, Vallès va desgranar diversos aspectes sobre què mou els ciutadans a votar. Va destacar que el grau d’integració social d’una persona i el seu context condicionen el fet d’anar a votar o no, tot i que a l’hora de prendre una opció ja depèn d’altres factors. També va explicar que cada vegada hi ha més volatilitat del vot i que les noves generacions són més infidels als partits, cosa que fa difícil fer qualsevol predicció de futur. D’altra banda, Vallès va marcar els eixos pels quals vota la ciutadania: esquerra/dreta, més nacionalista/menys nacionalista i ara s’ha incorporat l’elecció entre vella política/nova política.

Els diferents convidats a la “Fila 0” i el públic van acotar el debat a escala local i es va dir que un dels aspectes que ha de tenir en compte qualsevol partit polític a l’hora de plantejar una campanya electoral a Igualada és endevinar quina pregunta es fan els igualadins. Es va admetre que és difícil preveure-ho però que per molt bona campanya que es faci o molt bon candidat que hi hagi, cal trobar quina és la pregunta que es fan els igualadins per donar-los una resposta. Darrerament es va coincidir en que a Igualada es vota més en clau nacional que no pas en l’eix entre esquerres i dretes i que el votant no vota per innèrcia, sinó que sap escollir molt bé en cada elecció si prioritza el candidat per davant del partit o a l’inversa.

Es va comentar que en general Igualada és una ciutat reticent als canvis i que vota per reafirmar o castigar aquell qui governa, en cap cas vota per premiar aquell qui ve. En aquest sentit es va destacar com els alcaldes Manuel Mierachs i Jordi Aymamí, tot i representar colors polítics totalment oposats, van poder encadenar fins a tres mandats consecutius fins que la ciutat va voler canvi. També es va parlar de la Conca i de com el fet que les onades migratòries del segle XX s’enviéssin a viure a Vilanova i Montbui, tot i que treballaven i tenien Igualada com a referència, ha marcat el color polític de la ciutat. Durant les intervencions del públic també es va escoltar com hi ha un segment de la població com són els funcionaris que a l’hora d’anar a votar tenen un criteri afegit, ja que a més d’escollir l’alcalde i els regidors estan escollint qui els manarà els propers quatre anys. Per tant, els treballadors voten el consell d’administració de la seva empresa, cosa que no passa a les altres empreses.

D’altra banda, també es van explicar diverses curiositats electorals com que a Igualada només hi ha hagut dues majories aboslutes i totes dues de CiU, que les esquerres només han guanyat unes eleccions municipals quan han anat en coal·lició (Entesa per Igualada, amb PSC i ICV-EUiA), que hi ha hagut un moció de censura (1992), que Igualada va ser una de les primeres ciutats de Catalunya en provar la fórmula d’un govern tripartit (any 1992 amb PSC, IC i ERC) i que al 1979 les eleccions municipals les va guanyar CiU amb només 27 vots de diferència respecte el PSC.

Celebració del segon aniversari

Amb la sessió d’aquest mes de gener, DdD compleix dos anys i per això es va aprofitar l’efemèride per brindar amb una copa de còctel. El coordinador d’aquest espai de debat i reflexió d’Igualada, el periodista Jordi Cuadras, va destacar que “l’objectiu que guia DdD des del seu neixement és despertar interès per allò que més estimem i que tenim més a prop com és Igualada. Els temes que posem a debat sempre guarden relació amb la ciutat per evitar passar de puntetes per moltes coses que ens afecten. Ho fem a través del debat, entés com un mitjà per fomentar el coneixement i el pensament crític a la ciutat”.

L’equip de Dimarts de Diàlegs el formen Jordi Cuadras, Mireia Claret, Anna Carretro, Ricard Espelt i Quim Muntané. Durant els dos anys i les 20 sessions que s’han fet ja hi han passat més de 1.800 de públic, 20 ponents principals i 262 convidats a la “Fila 0” tot tractant una gran diversitat de temes. De cara al tercer any, l’Ateneu preveu complementar l’espai de debat de DdD amb un espai de recerca que es concretarà les properes setmanes.

DdD es fa un dimarts al mes, normalment el segon de cada mes, a l’Ateneu Igualadí i properament s’anunciarà el tema i la data de la propera sessió, corresponent al mes de febrer. Totes elles es poden consultar a la pàgina web dimartsdedialegs.ateneuigualadi.org on hi ha resums en vídeo de cada sessió.



Deixa un comentari

Camps obligatoris *