Ateneu Igualadí random header image

El perquè de la situació de l’atur d’Igualada protagonitza el debat del DdD a l’Ateneu

| Cap comentari

De les 10.000 persones sense feina a l’Anoia només la meitat cobren prestació o una mínima ajuda familiar

DdD 23 - Foto 5La situació de les dades de l’atur d’Igualada ha centrat el debat del DdD (Dimarts de Diàlegs) d’aquest mes de març. L’espai de debat i reflexió de la ciutat ha posat sobre de la taula la qüestió amb el títol “Es crea feina a Igualada?”. A Igualada l’atur és de 3.086 persones i representa el 17,13%, segons dades del mes de febrer. Pel que fa a l’Anoia, és de 9.729 persones amb una taxa del 18,78%. Unes xifres que s’han reduït els darrers mesos però una de les conclusions de l’acte és que quan es diu que baixa l’atur no vol dir que es creï ocupació en la mateixa mesura, ja que la reducció de les dades de l’atur pot ser provocada per més factors.

D’altra banda, de les prop de 10.000 persones de l’Anoia inscrites a l’atur només 2.000 cobren prestació, mentre que 3.000 reben una ajuda mínima de 426 euros i els 5.000 restants no cobren res. Pel que fa als col·lectius més afectats, hi ha els de majors de 45 anys que representa un 52%, les persones entre 30 i 45 anys són un 33% i els joves de 20 a 29 anys són el 15% de les persones inscrites a l’atur. En la divisió entre homes i dones, a l’Anoa, l’atur femení és del 58% i el masculí del 42%. Davant aquesta situació, es va posar de relleu com és un llast pel desenvolupament de l’econmia del territori i per la situació social de moltes famílies la cronificació de l’atur que s’està produïnt. Això afecta les dades de renta per càpita i, per tant, la capacitat econàmica de les famílies pel consum i per fer rodar l’economia de la comarca.

Pel que fa a la visió dels empresaris, van explicar que durant aquest 2016 s’està creant ocupació a la comarca i que moltes vegades és difícil trobar persones amb el perfil professional adient per cobrir els llocs que s’oferten. Aquí és on es va afrontar un altre dels temes del debat com és el de la formació, que els empresaris consideren que va d’acord amb el que demana el mercat i això fa que moltes de les persones a l’atur no puguin entrar a treballar en els llocs que s’ofereixen en aquests moments en sectors com el del metall, el paper o les TIC, que són els àmbits que tenen unes millors perspectives. Des del sector del treball temporal es va relatar que si bé és cert que a l’Anoia es crea feina, aquesta és molt inestable i estacional, en funció de les puntes de feina que tinguin les empreses i amb sous que poden anar dels 900 als 1.200 euros. De fet, segons dades del 2014, el 90% dels contractes creats van ser temporals. Una altra dada que va sortir durant la sessió és que l’Anoia és la comarca número 38, de 41, en esperit emprenedor. Pel que fa al rànquing de competitivitat, en 10 anys, s’ha passat del lloc 14 al 25.

Al DdD també es van escoltar els testimonis de persones que pertanyen als dos col·lectius més vulnerables davant l’atur: les persones menors de 30 anys i les majors de 45. En aquest sentit, es va poder escoltar com una mare de família provinent del sector tèxtil porta més de 10 anys sense feina, tot i que ha pogut fer alguna treball puntual i temporal, i que viu amb una ajuda de només 426 euros mensuals. També es va poder escoltar el testimoni d’un pare de família que després de quedar-se a l’atur amb 47 anys i passar un any molt dur, s’ha format i s’ha reinventat per poder-se tornar a inserir al mercat laboral. Es va explicar que com més temps una persona està a l’atur, més difícil és que trobi feina, ja que de cara a les empreses queda estigmatitzada tot entrant en un cercle ple de dificultats. A més, en la majoria de casos se li fa impossible poder asumir els costos de pagar-se una formació per reciclar-se i poder tornar a treballar en un altre sector que no sigui el seu.

Els joves també van tenir la seva veu al DdD i es va posar sobre de la taula com, tot i ser una generació molt formada, el mercat laboral no els dóna oportunitats perquè els demana experiència, els diuen que tenen massa formació per la feina que se’ls ofereix o els fa contractes que de vegades poden arribar a ser d’un sol dia. Això fa que no puguin fidelitzar-se a cap empresa i que moltes vegades la solució sigui emigrar, tot i que a l’estranger els toquen fer feines precàries i que no es corresponen amb allò que han estudiat. La realització d’un projecte de vida és vist amb dificultat per part de molts joves.

D’altra banda, durant el debat també es va posar de relleu com a l’Anoia no existeix cap òrgan que reuneixi polítics, empresaris i agents socials per pactar estratègies conjuntes. Es va dir que des de l’any 2010, quan va deixar de convocar-se el CESCA del Consell Comarcal, no es produeixen aquest tipus de reunions i es va lamentar que sense aquestes trobades de vegades és difícil saber cap on tirar.

La introducció de l’acte va anar a càrrec de l’igualadí Doctor en Economia Xavier Cuadras. Va desgranar les causes financeres de la crisi que va esclatar a l’any 2008 i que va ser l’origen, amb la caiguda dels banc Lehman Brothers als Estats Units, de tot el que ha passat a Occident. L’origen rau en que els bancs van assumir riscos excessius a l’hora de facilitar el crèdit perquè sabien que els acabarien salvant els governs, tal i com ha passat. Va relatar que les crisis financeres són molt més dures que les altres i que la recuperació és lenta. De fet, va remarcar com no es dibuixa una línea de recuperació, sinó que aquest recuperació és molt cíclica amb molts alts i baixos.

Aquesta ha estat la sessió número 23 de Dimarts de Diàlegs. Tot l’equip de DdD vol agrair al públic les seves intervencions que van ajudar a fer un ampli diagnòstic del moment econòmic i social que viu Igualada i l’Anoia com a conseqüència de les dades de l’atur. En les properes setmanes s’anunciarà el tema del proper DdD que es prepara pel dimarts 12 d’abril. De cada sessió se n’edita un vídeo de resum que es pot veure a la pàgina web dimartsdedialegs.ateneuigualadi.cat



Deixa un comentari

Camps obligatoris *