Ateneu Igualadí random header image

Història de l’entitat

Més de cent-cinquanta anys al servei de la ciutat d’Igualada i de les persones

L’Ateneu Igualadí, una entitat cultural més que centenària que ha sabut mantenir-se en ferm fent front a les adversitats de la història i adaptant-se als nous temps. El secret d’aquesta llarga vida, de ben segur, han estat les persones que hi han format part que amb la seva empenta han omplert de cultura, associacionisme i vida les parets de l’Ateneu Igualadí.

L’Entitat

L’Ateneu Igualadí va ser fundat l’any 1863 amb l’objectiu primordial de fomentar la instrucció del sector obrer. El primer local social estava situat en un local del carrer Sant Magí, El mes de setembre del mateix any s’inauguraven les escoles nocturnes, sota la direcció del Pare Marià.
El 1864 a causa de l’augment de socis, es va traslladar el local al carrer del Vidre on es van poder augmentar les activitats i es van crear noves seccions. Com més creixia i més popular es feia l’Ateneu, les ganes d’anul·lar-lo es feien més patents. El mes de juliol de 1873, les tropes carlines entraven a Igualada, Un dels seus primers actes van ser incendiar l’edifici de l’Ateneu que va quedar totalment destruït.
Acabada aquesta guerra, després de gestions, esforços i sacrificis, els ateneistes aconsegueixen adquirir uns terrenys al carrer de Sant Pau on es construiria l’actual edifici de l’Ateneu, que va ser inaugurat a l’agost de 1878. Les escoles s’inauguraven el mes de setembre i el teatre, el de novembre. Amb aquest nou edifici, l’Ateneu emprendria una gran volada.

Les Escoles

Les escoles, principal preocupació dels ateneistes, no van desatendre mai la seva continuïtat i actuació. A l’edifici del carrer de Sant Pau s’hi va incorporar l’ensenyament de música; i de teoria i pràctica de teixits. El 1916 s’implantaven a l’Ateneu les escoles Montessori. El setembre de 1920 s’inaugurava un nou edifici, el Palau Escolar, adjacent al local social, que acollia tota l’activitat docent.

El teatre

Una de les grans passions de l’Ateneu ha estat sempre el teatre. L’adequat local que es va inaugurar el 1878 aviat va resultar insuficient a causa de l’increment del nombre de socis i se’n va construir un de nou, l’actual, que es va estrenar a l’abril de 1900. A causa d’un violent incendi, que va destruir l’escenari i va malmetre la platea i el primer pis, es va procedir a la seva reconstrucció.
Es va aixecar un segon pis i es va donar mobilitat a la platea per tal de posar-la nivell d’escenari en cas de voler-hi celebrar balls o sopars. Això va convertir aquest teatre en un dels més grans i complerts de Catalunya, Entre les moltíssimes representacions que s’hi van fer cal destacar la “Yerma”, interpretada per Margarida Xirgu, el novembre de 1935, amb l’assistència de Federico García Lorca.

La Música

La Música també ha tingut un lloc destacat en la vida de l’Ateneu, sobretot a partir de la creació del Conservatori de Música a l’octubre de 1920, des d’on es van organitzar festivals i concerts que comptaven amb la participació d’intèrprets de gran categoria. Després, quan va ser nomenat el mestre Joan Just director del Conservatori, es va formar la Banda de Música i l’Orfeó de l’Ateneu que va assolir crítiques molt favorables en totes les seves actuacions.

El Llibre de Visites

Des de la fundació de l’Ateneu fins el 1936 es van donar a l’entitat nombroses conferències de personalitats foranes tractant sobre pedagogia, ciències, literatura, esports, etc., de les quals n’és testimoni directe el llibre de visites, que compta amb un important nombre d’autògrafs d’intel·lectuals que van passar per la tribuna de l’Ateneu. Aquest llibre conté, a més, altres signatures històriques com ho és, per exemple, la del rei Alfons XIII, que va visitar l’entitat el juny de 1925.

L’Associació d’Estudiants

L’any 1924 es va fundar l’Associació d’estudiants de l’Ateneu que, entre d’altres activitats, va formar una petita biblioteca que en pocs anys va arribar a posseir uns 5000 volums, L’any 1935 es van deixar en préstec prop de 6.000 llibres. Aquest sistema circulant va ser el primer implantat a la ciutat d’Igualada que, per altra banda, no va comptar durant molt de temps amb cap altra biblioteca mínimament interessant. Aquesta associació convertida, després, en la Secció d’Estudis Generals, ocupava el lloc d’una veritable organització cultural dins de l’entitat i es dividia en diverses branques: biblioteca, música, esports, conferències, exposicions, museu, fotografia, cinema, excursionisme, teatre i una secció femenina que tenia al seu càrrec classes de cultura general, de confeccionar i tallar, pràctiques de cuina, etc, i participava activament en totes les altres seccions.

Publicacions

Els socis de l’Ateneu van publicar al llarg dels anys diversos periòdics: “Lo Renaixement”, el 1886, com a més important, revistes mensuals, entre 1885 i 1916, revistes setmanals i Butlletins, fins el mes de desembre de 1936. També es van organitzar certàmens literaris, com ara el Ciutat d’Igualada -organitzat anualment des del 1880 fins el 1887- que, comptava en el seu jurat amb destacades personalitats de la literatura catalana,
Altres certàmens o jocs florals es van efectuar amb motiu de la inauguració del ferrocarril, l’any 1893, i arran de les noces d’or de l’Ateneu, el 1914.

El Camp d’Esports de l’Ateneu

L’any 1920, l’Ateneu va comprar el camp de Xipreret, que convertiria en camps d’esports, on es va celebrar la Festa de l’Aviació en què es van veure per primera vegada a Igualada l’enlairament i l’aterratge d’avions. Durant molts anys, tots els esdeveniments, competicions i exhibicions esportives que s’han celebrat a Igualada han tingut lloc en aquest camp.

La incautació

Totes les activitats, que en els anys 30 coneixen el seu moment més esplendorós i creixent, es van veure del tot anihilades a partir del dia 22 de gener de 1939, quan les tropes nacionalistes entraven a Igualada.
L’Ateneu va quedar confiscat i desmantellat i es va convertir en el “Centro Nacional” fins l’any 1977.

La recuperació

L’Entitat recuperada el 1977 gràcies al treball dels socis a l’exili i la voluntat política, però, estava depauperada i malmesa i només amb l’entusiasme dels socis es va poder restaurar lentament. El llibre de socis registra aquest entusiasme. En la primera nova relació datada l’any 1977, figuren 1160 inscripcions i l’1 de gener de 1980 s’inscrivia el soci número 1603. Avui l’Ateneu Igualadí continua sent l’entitat cultural amb més socis d’Igualada.

1977
Culmina el procés de recuperació de l’Ateneu Igualadí. Pren possessió la Junta Directiva.

Setembre de 1978
S’inauguren les noves escoles d’Ensenyament Primari de l’Ateneu. Si el primer curs s’obriren només les classes de Parvulari, en el curs 86-87 s’assolia el 8è d’EGB.

Febrer de 1980
Es crea la Comissió de Cinema que es fà càrrec del Cine Club.

1981
S’inaugura el Conservatori de Música i es constitueix l’Associació Promotora del Conservatori de l’Ateneu encarregada de l’Escola de Música de l’Entitat que després de diversos acords amb l’Ajuntament, passa a ser “Conservatori Elemental Municipal de Música d’Igualada.

Juny de 1983
S’inaugura la Biblioteca “Joan Serra i Constansó” i passa a integrar-se a la xarxa de Biblioteques de la Generalitat.

1985
L’Escola de l’Ateneu Igualadí obte el premi “Baldiri Reixach” d’estímul a l’escola catalana.

1987
Els deutes de l’entitat, provoquen la venda del camp d’esports i també la cessió del Teatre a l’Ajuntament pe 75 anys.

1989
L’entitat obté el 1r Premi de la Generalitat al millor projecte de Renovació Associativa Cultural.

31 de Gener de 1989
Clausura oficial i definitiva del Teatre per l’Alcalde Manuel Misserachs.

27 d’Octubre de 1990
S’inaugura la renovació de l’edifici central, la sala d’exposicions i la sala polivalent de l’auditori.

1992
Es celebren diferents actes commemoratius del 15è Aniversari de la Recuperació de l’entitat. S’instaura “L’Abella de l’Ateneu” per distingir els socis que han col·laborat de manera decisiva amb l’entitat.

24 de febrer de 1995
S’inaugura el Teatre restaurat i s’anomena “Teatre Municipal l’Ateneu” i també la placeta de l’Ateneu, espai cedit a la ciutat per 75 anys, després d’enderrocar la tanca del carrer de Sant Pau.

Setembre 1996
S’inaugura l’Escola Anoia, Promocions Escolars Anoia, SL (Fundació Mowgli, Jesús Maria i Ateneu Igualadí).

Setembre 1998
Inauguració “Llar d’infants a l’escola” de 0 a 2 anys.

Abril 1999
Compra de la finca del carrer Sant Carles. Nº 16-18 que comunica amb el pati de l’aula de 3 anys de l’Escola.

27 d’Agost de 1999
S’inaugura el Gimnàs de l’Ateneu, a l’antic edifici del Conservatori, També arranjament de la pista.

10 setembre de 2003
Inauguració de les reformes de la Sala de Socis i la Cuina Cafè.

21 de juliol de 2005
Inauguració de les reformes de l’Ateneu, remodelació del vestíbul i inclusió de l’ascensor; reducció de l’espai del Saló Central.

10 de febrer de 2008
Inauguració de les reformes de l’adequació de la sortida d’emergència del segon pis i reforç estructural del forjat del Saló Central. Acte presidit pel Conseller de Cultura Joan Manel Tresserras.

21 d’abril 2008
L’Ateneu Igualadí rep la creu Sant Jordi en mans del president del Generalitat de Catalunya, José Montilla.

2011 i 2012
Remodelació d’una part de la Biblioteca en un espai per connectar e impulsar innovadores propostes culturals. El LAB Ateneu ha de permetre una flexibilitat important en la seva definició d’usos el més amplia possible. Aquest espai també ha de ser punt de trobada on diferents agents de la ciutat, entitats, professionals liberals, gremis o associacions de diferents sectors tinguin la possibilitat de relacionar-se gràcies a la dinamització del mateix a través de conferències d’especialista, cafès socials, presentacions crítiques de projectes en fase de realització, etc.

2013 i 2014
Dos anys molt especials, ja que l’Ateneu Igualadí celebra i commemora els 150 anys d’existència amb el tret de sortida el 25 d’agost de 2013 fins el juliol de 2014. Aquest anys de celebració ha estat possible gràcies a la complicitat de les entitats, de l’alcalde de la ciutat i diputat, l’Il·lm. Marc Castells, i a moltes persones, entitats i empreses que han volgut celebrar amb nosaltres una existència tan llarga.