Joan González Guardiola és vicedegà del Grau de Filosofia de la Universitat de les Illes Balears i professor del Departament de Filosofia i Treball social de la mateixa universitat. 

06MAIG2025 / Salut mental, neurodivergència i lluita de classes

Dos moviments antagònics semblen sacsejar tots els debats actuals al voltant de la qüestió de la “salut mental”. Per una banda, alguns discursos semblen combatre, en nom de la inclusió, qualsevol intent de definir una “normalitat” en tant que aquesta suposaria la regulació del caràcter particular de la vida a una “normativitat” gens innocent i esbiaixada políticament en termes de l’hegemonia de les capacitats. Per altra banda, l’altre moviment sembla precisament aferrar-se a cert concepte de “naturalesa humana” en termes de finitud i vulnerabilitat definits com a límits a preservar davant dels mandats d’una productivitat il·limitada i accelerada que desborda precisament les nostres capacitats humanes i ens emmalalteix. L’objectiu de la present exposició consistirà a proposar que, lluny d’oposar-se, ambdós discursos convergeixen en presentar la possibilitat d’articular harmònicament ambdós aspectes (la crítica a la normativitat i la reivindicació dels límits de la naturalesa humana), possibilitant una articulació entre la qüestió de la reivindicació de la diversitat neurodivergent i la lluita de classes.

Laura Llevadot és professora del Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona, on coordina el màster en Pensament Contemporani i Tradició Clàssica. 

20MARÇ2025 / La violència patriarcal

Casos actuals com el de Dominique Pelicot ens porten a considerar que la violència envers els cossos feminitzats té més a veure amb el fet que el contracte social ha estat sempre un contracte sexual, que no pas amb una anomalia psicològica. Si, com afirma Jacques Lacan, l’inconscient és polític, també l’inconscient de la feminitat i la masculinitat conserven l’estructura de la dominació que regna en les nostres societats. Fer conscient el nostre inconscient constitutiu, qüestionar el propi desig, es revela, d’aquesta manera, com una tasca política que no deixa indemne les estructures socials, institucionals i legislatives que ens condemnen a reproduir la violència que patim i infligim.

Eric Ortega González és professor del Departament de Teoria i història de l’educació de la Universitat de Barcelona.

18FEB2025 / L’educació: la més filosòfica de totes les qüestions?

Eric Ortega resumeix així la seva intervenció: La qüestió de l’educació és una font inesgotable de reflexió que ha interpel·lat a pensadors i pensadores de tots els temps. En aquesta ocasió, a través d’autors i autores contemporànies, es pretén posar sobre la taula assumptes de gran rellevància filosòfica i pedagògica que van més enllà de les fugisseres modes i polítiques educatives. El vincle antropològic que sembla establir-se entre natalitat i educació, l’essència pública i “comunitzadora” de l’escola i el rol consubstancialment conservador i transmissor del professorat són exemples d’alguns dels temes sobre els quals dialogarem. L’objectiu principal serà, doncs, pensar fora dels esquemes dels maniqueismes que avui prenen més presència en el debat educatiu. D’aquesta manera, ens aproximarem a la complexitat i la profunditat de la tasca que, al parer d’Immanuel Kant, ens converteix en veritables éssers humans.

Carles José i Mestre és professor del Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona.

5NOV2024 / Secessionisme: la feblesa dels llocs (a favor i en contra) comuns

A Catalunya ens trobem immersos, de fa anys, en una conjuntura política majoritàriament presidida per la pugna entre el que podríem anomenar “pol català”, i el corresponent “pol espanyol”. Una pugna que, no cal dir, va tenir el seu zenit la tardor de 2017, però que a hores d’ara, tot i que aparentment esmorteïda, encara hi seria. A la ponència ens n’ocuparem des d’una perspectiva filosòfica, i ho farem sobretot quant a l’escenari més extremat que hom hi pugui considerar, a saber, el de la secessió política del territori de Catalunya en relació amb la resta de l’Estat espanyol: n’analitzarem breument les seves condicions de possibilitat i, a continuació, ens ocuparem amb més profunditat dels diversos conjunts de raons que solen adduir-se per recolzar o refusar la pertinència d’aital escenari secessionista. I ja anticipem que, ben probablement a desgrat tant de defensors com de detractors, la Filosofia no hi socorrerà a cap dels dos… o sí.