El Zoom va néixer a Igualada, l’any 2003, com un festival aparador de les pel·lícules realitzades per ser emeses a la televisió, un gènere poc valorat a principi dels anys 2000. La iniciativa va sorgir de la mà d’en Jordi Comellas, membre de la Junta de l’Ateneu, que va proposar la idea a la Entitat, que va veure en el projecte una possibilitat d’obrir les portes al mon a un sector cultural que necessitava adquirir prestigi.

La idea va quallar i va torbar el suport econòmic de la Caixa de Terrassa i altres empreses de la zona que li van donar i encara ara continuen apostant per una proposta de territori. Aquest suport va permetre tirar endavant la idea. En Jordi va ser director del festival fins al 2024, juntament amb Anna Cervera, actual directora del Zoom.

El Zoom va ser el primer festival de l’estat espanyol a apostar pel cinema per la petita pantalla i durant els 23 anys ha anat evolucionant de la mateixa manera que el sector audiovisual del país. Es va convertir als anys 2000 en un festival de prestigi per la indústria i en una cita indispensable pels amants dels continguts televisius. Cal destacar que al tractar-se d’un projecte de l’Ateneu Igualadí la majoria d’actes i esdeveniments es deslocalitzen de Barcelona, posant per uns dies a Igualada al centre del món audiovisual de la televisió.

Els premis han anat evolucionant durant aquests anys en el seu format, especialment després de la COVID, quan es va veure la necessitat de fer un canvi i convertir ho en una gala de Premis i no tant en un Festival. En aquests moments es podria definir com un festival de continguts audiovisuals. Al llarg dels anys s’han donat més de 150 premis als millors formats i a la trajectòria professional. La llengua vehicular de la gala d’entrega dels premis, així com en la seva difusió, promoció i màrqueting, és 100% en català.

Ateneu Igualadí Cultura premis ZOOM

També la vessant educativa, que és tant característica dels ateneus, té la seva parcel·la en les Zoom Class on s’acosta a les escoles d’Igualada i la comarca a les projeccions que es fan dijous i divendres, i on participen en col·loquis professionals acostant-los a un món desconegut fins llavors.

Aquest novembre el Teatre Municipal de l’Ateneu Igualadí tornarà a ser el punt de trobada per a professionals del món audiovisual. La gala dels 23ª edició dels Premis Zoom tindrà lloc el dissabte 22 de novembre amb la periodista i presentadora de televisió Danae Boronat com a mestra de cerimònies. El  Zoom arriba amb una novetat destacada: la creació d’una nova categoria a la secció oficial per a programes infantils i juvenils, que cada vegada ocupen més espais a les graelles de plataformes i televisions.

En la línia del projecte de posicionar Catalunya en l’àmbit internacional com a centre innovador de l’audiovisual i continguts digitals del sud d’Europa, l’objectiu és que els Premis Zoom segueixin essent un esdeveniment de referència, un aparador, un punt de trobada de la indústria i un espai de reflexió i de descobriment , i tot passa al Ateneu, un  projecte fet realitat.

🠞 Tens algun dubte sobre el que fem o necessites parlar amb nosaltres?
Fes clic aquí i parlem per ❝ WhatsApp

🠞 I si vols estar al dia de totes les activitats que es fan a #ElTeuAteneu, fes clic aquí i uneix-te al nostre canal de ❝  TELEGRAM

El passat dia 29 d’octubre de 2025, la Federació d’Ateneus de Catalunya, de la qual en forma part l’Ateneu Igualadí,  va rebre la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya en categoria d’or, en reconeixement de la seva trajectòria. Va recollir la Medalla el President de la Federació, el Sr. Pep Morella. Ens  sentim  partícips d’aquest reconeixement, donat el compromís amb la cultura que compartim totes les entitats ateneistes.

L’Ateneu Igualadí és una entitat cultural més que centenària que ha sabut mantenir-se en ferm davant les adversitats de la història i adaptar-se als nous temps. El secret d’aquesta llarga vida, de ben segur, han estat les persones que hi han format part i que amb la seva empenta han omplert de cultura, associacionisme i vida les parets de l’Ateneu Igualadí. Va ser fundat  al 1863, amb l’objectiu principal de fomentar la instrucció del sector obrer per tal que pogués aspirar a unes millors condicions de vida i coneixements tècnics industrials.

La cultura és un dels eixos centrals dels Ateneus, també de l’Igualadí, com ho mostra el seu recorregut en què les arts, el coneixement, la ciència, la llengua, l’esport… han estat transversals en tota la seva història. Per això podem dir que avui aquest és l’Ateneu de les persones, un passat, un present i un futur construïts des de la comunitat igualadina, amb uns fonaments basats en la cooperació, la solidaritat, el desenvolupament i la creativitat.

Des d’Igualada volem fer homenatge a totes les generacions que ens han precedit, que han ajudat a que siguem on som, que han lluitat per la convivència i el progrés cultural i social. Així mateix, i mirant endavant, cal que pensem en les generacions més joves, en conservar i potenciar el patrimoni ateneista, en fer-lo créixer, per aconseguir una societat justa i igualitària. Per això cal ser més, per poder fer encara més.  Som i serem l’Ateneu de les persones i les oportunitats.

🠞 Tens algun dubte sobre el que fem o necessites parlar amb nosaltres?
Fes clic aquí i parlem per ❝ WhatsApp

🠞 I si vols estar al dia de totes les activitats que es fan a #ElTeuAteneu, fes clic aquí i uneix-te al nostre canal de ❝  TELEGRAM

Fa 90 anys, l’Ateneu Igualadí va tenir l’honor de rebre al seu teatre la visita de Federico García Lorca i Margarida Xirgu, per presentar l’obra Yerma el 21 de novembre de 1935.

Aquell any el poeta i dramaturg García Lorca ja era molt conegut en l’esfera artística, amb un important reconeixement internacional. L’actriu Margarida Xirgu també estava molt ben considerada tant a Catalunya com a l’estat espanyol. Un dia d’assaig en un teatre de Barcelona es va colar un periodista igualadí, Joan Tomàs i Rosich, i va aconseguir una entrevista amb el poeta. Entre els dos hi va haver bona entesa, fet que va ajudar a que, quan es cancel·lés la gira teatral de Xirgu per Itàlia, decidissin passar per Igualada per representar Yerma.

Alguns mitjans no veien convenient que aquesta obra es fes a l’Ateneu Igualadí perquè es considerava la temàtica massa escabrosa. L’obra Yerma tracta sobre la impossibilitat d’una dona de ser mare. El seu marit no la recolza i inclús li diu que no voldria tenir un fill amb ella, raó per la qual el mata. Una obra que ens parla de maternitat, identitat femenina i pressió social.

El seu contingut va provocar que diferents mitjans s’hi posessin en contra i en fessin publicacions crítiques com la del Diari d’Igualada dos dies abans de l’estrena que van generar molta expectativa al voltant de l’estrena. Això no va impedir que l’obra es representés amb gran èxit i amb un públic que va aplaudir entusiasmat i al qual Lorca va dirigir unes paraules.

Així doncs, Federico García Lorca va trobar a Catalunya uns admiradors fervorosos, especialment en els cercles populars com els ateneus. Amb la seva sensibilitat i compromís social, connectava amb els valors de la justícia i cultura popular molt arrelats a Catalunya. Margarida Xirgu actriu catalana, va ser clau en la projecció del seu teatre que va començar als ateneus i en els espais populars, i va acabar triomfant internacionalment. Els dos artistes compartien una visió del teatre com a eina transformadora i arrelada al poble.

A través d’aquesta història es posa de manifest el valor del paper històric dels Ateneus Catalans en el seu foment de la cultura popular i de les idees progressistes, com a punts neuràlgics de dinamització cultural.

Algunes dades estan extretes de l’article molt recomanable de Cristina Domènech “Quan Lorca va venir a Igualada” a la Revista d’Igualada, n.32.

🠞 Tens algun dubte sobre el que fem o necessites parlar amb nosaltres?
Fes clic aquí i parlem per ❝ WhatsApp

🠞 I si vols estar al dia de totes les activitats que es fan a #ElTeuAteneu, fes clic aquí i uneix-te al nostre canal de ❝  TELEGRAM

El 20 de novembre de 2025 es commemoren els 50 anys de la mort del dictador, una data clau per reflexionar sobre el final del règim i l’inici de la democràcia. Però, com es va viure aquest període de canvi a nivell local? Quins records i vivències es conserven d’aquells anys cabdals? Com aquest fet pot servir-nos per reflexionar sobre el present i el futur del nostre país?

Per aprofundir en aquesta etapa històrica, us convidem a l’acte “Mirades de la transició a Igualada”, una taula rodona on comptarem amb els testimonis de Josep Maria Dávila, Assumpta Sagristà i Joan Valls, que compartiran les seves experiències i reflexions sobre la transició a la nostra ciutat. La trobada tindrà lloc el dilluns 24 de novembre a les 18:00 h a l’Ateneu Igualadí, i vol ser un espai de memòria obert a tothom.

Josep M. Dávila va ser militant del PSUC a la clandestinitat, membre de l’Assemblea Democràtica de Catalunya i regidor al primer ajuntament democràtic elegit l’abril de 1979.

Assumpta Sagristà Rodó ha estat professora d’història, directora de l’Institut Pere Vives Vich i Síndica de Greuges d’Igualada.

Joan Valls Piqué ha estat professor a diverses escoles, periodista i director del bisetmanari Igualada.

L’acte estarà conduït per Miquel Térmens Graells, professor de la Universitat de Barcelona i president del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI), que ens ajudarà a contextualitzar i dinamitzar la conversa a partir de les vivències de les persones convidades, que de ben segur aportaran llum sobre la realitat d’aquell moment.

Aquesta és una activitat organitzada per AUGA (Aula d’Extensió Universitària Anoia), l’Ateneu Igualadí i el CECI (Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada).

🠞 Tens algun dubte sobre el que fem o necessites parlar amb nosaltres?
Fes clic aquí i parlem per ❝ WhatsApp

🠞 I si vols estar al dia de totes les activitats que es fan a #ElTeuAteneu, fes clic aquí i uneix-te al nostre canal de ❝  TELEGRAM

👉 Dijous, 13 de novembre de 2025 a les 19h Sala de socis de l’Ateneu Igualadí

Mireia Estrada Gelabert és gestora cultural i docent de secundària. Filòloga de formació, el seu espai natural de treball és algun lloc entre la creació, l’educació i els reptes socials, especialment aquells relacionats amb la interculturalitat.  L’any 2011 va fundar amb l’escriptor i museògraf Ahmed Ghazali, del qual és la traductora al català, l’associació Jiwar Creació i Societat, residència internacional d’artistes i plataforma de creació. Durant vuit anys, Jiwar ha aplegat artistes d’arreu del món i de totes les disciplines, amb un especial interès per les cultures mediterrànies.

Escriu amb certa regularitat articles d’opinió i de continguts (Diari Ara, Núvol, Big Sur Series, etc.). Ha creat recursos pedagògics relacionats amb la interculturalitat que s’han desenvolupat a Catalunya, Espanya i el Marroc. És autora de Sense sucre (Ara Llibres, 2022; Cuatro Lunas, 2024), un relat personal en què examina la seva relació amb la seva família marroquina des de l’afecte i l’estranyament. En aquesta obra l’escriptora se serveix d’anècdotes i reflexions en clau irònica per exposar les contradiccions de la seva posició intersticial. De retruc, ens convida a preguntar-nos com mirem l’alteritat.

🠞 Tens algun dubte sobre el que fem o necessites parlar amb nosaltres?
Fes clic aquí i parlem per ❝ WhatsApp

🠞 I si vols estar al dia de totes les activitats que es fan a #ElTeuAteneu, fes clic aquí i uneix-te al nostre canal de ❝  TELEGRAM

La inauguració es farà el dijous 13 de novembre a les 19.00 a la sala d’exposicions.

Montserrat Oliva i Segura. Igualada, 1958. Mestra i llicenciada en Belles Arts

Tant en la feina com en les estones lliures, he estat sempre envoltada de pinzells, pintura, fang i altres elements d’expressió artística. Actualment, i des de fa uns quants anys, m’expresso mitjançant la tècnica del gravat, doncs em permet fer infinites combinacions de formes i materials i, de vegades, obtenir resultats sorprenents. Els meus temes sempre estan relacionats amb la natura que ens envolta: paisatges de mar i muntanya, arbres i camps i les formes i els colors que hi podem trobar.

En aquesta exposició us ofereixo una part de la meva darrera obra gràfica. He utilitzat tècniques diverses com l’aiguafort, l’aiguatinta, el monotip, el fotogravat i el linòleum. Espero que hi pugueu descobrir què es el gravat, que us deixeu endur contemplant tots aquests paisatges i que alhora us transmetin bones sensacions.

🠞 Tens algun dubte sobre el que fem o necessites parlar amb nosaltres?
Fes clic aquí i parlem per ❝ WhatsApp

🠞 I si vols estar al dia de totes les activitats que es fan a #ElTeuAteneu, fes clic aquí i uneix-te al nostre canal de ❝  TELEGRAM

Jordi Casasampera és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona. L’any 2006 va guanyar el Premi de teatre o de guió d’espectacle teatral Les talúries. Actualment és professor a l’àrea de filosofia moral del Departament de Filosofia d’aquesta universitat i professor al Centre Interdisciplinari de Pensament de la Universitat Internacional de Catalunya. També és professor de filosofia al Batxillerat de l’Escola Augusta i ha estat professor d’art dramàtic a l’Escola Nancy Tuñón. És membre del grup de recerca EIDOS: Hermenèutica i Platonisme.

En aquesta ocasió ens presenta la proposta “El teatre com a lloc de la filosofia”, per a fer-nos reflexionar sobre el fet que ni el cinema, ni la televisió, ni les xarxes mal anomenades “socials” han eliminat el teatre. Podran fer-ho autòmats antropomòrfics amb capacitat argumentativa generada artificialment? Algunes plataformes ofereixen debats entre mal anomenades “intel·ligències” artificials. En aquests debats aquestes “intel·ligències” funcionen com màquines d’argumentar que plantegen tots els arguments i contraarguments possibles sobre alguna qüestió. Ara bé, filosofar és fabricar arguments? Si la filosofia no ha de ser la serventa d’un Think Tank, potser li cal redescobrir el seu context teatral, és a dir, polític en el sentit més originari. Una filosofia que pensa des de la situació, des del drama.

Tardes x Pensar t’espera a la sala de socis de l’Ateneu Igualadí. Vine amb nosaltres i gaudeix de la filosofia el dimarts 14 d’octubre a les 19:30h.

🠞 Tens algun dubte sobre el que fem o necessites parlar amb nosaltres?
Fes clic aquí i parlem per ❝ WhatsApp

🠞 I si vols estar al dia de totes les activitats que es fan a #ElTeuAteneu, fes clic aquí i uneix-te al nostre canal de ❝  TELEGRAM

Imagina un dijous, que tu ja penses en divendres i el cap de setmana… la proposta de l’Ateneu t’atrapa amb el seu Viver de Músiques: entres al teatre i et rep un escenari ple de cadires. Un concert amb una proximitat brutal entre la gent que toca i el públic. Aquí no hi ha distàncies: tu, la teva colla i el grup, que ho dona tot, esteu al mateix nivell. Reuneix-te amb la gent que té les mateixes ganes de fer coses, de passar una bona estona i de descobrir nous grups. És aquell pla perfecte quan busques alguna cosa diferent per fer, al costat de casa.

Però ara imagina que tu ets l’artista… La idea és aquesta: obrir l’espai de l’Ateneu perquè grups joves de l’Anoia puguin fer sonar la seva música. I quan diem música, parlem de tot: potser tens un grup de punk que assaja en un garatge, una banda de trap amb bases casolanes, un duo acústic amb guitarres i veus… o fins i tot aquella amiga que sempre compon temes però encara no s’ha atrevit a ensenyar-los. L’Ateneu vol que l’escenari sigui teu, sigui vostre.

O sigui, que si tens un grup o cantes en solitari, aquest és el teu lloc per donar-te a conèixer. Anima’t i vine a actuar! I si ja tens gravacions penjades en alguna plataforma, envia’ns l’enllaç perquè puguem escoltar el que fas abans que pugin les llums de l’escenari.

Envia aquí la teva proposta!

Així que, la propera vegada que pensis “què fem avui?”, ja tens la resposta: vine a l’ateneu, deixa’t portar per les actuacions i descobreix tot el talent jove que tenim a l’Anoia.

 Tens algun dubte sobre aquest concert o necessites parlar amb nosaltres?
Fes clic aquí i parlem per   WhatsApp

 I si vols estar al dia de tots els concerts i activitats que es fan a #ElTeuAteneu, fes clic aquí i uneix-te al nostre canal de   TELEGRAM

+

El centenari del traspàs de Joan Serra i Constansó (Igualada, 18 de novembre de 1864 – Barcelona, 25 de març de 1924) permet retre-li l’homenatge que no va poder tenir quan morí, durant dictadura de Primo de Rivera. La mostra fa un repàs a la trajectòria d’aquest prohom igualadí (1864-1924) que destacà com a ateneista, periodista, escriptor i poeta, polític (alcalde de la ciutat de 1904 a 1905) i home d’empresa (gerent de l’Electra Igualadina). Un personatge polièdric.

Joan Serra i Constansó succeí Jaume Serra Iglesias com a president de l’Ateneu Igualadí, entre 1890 i 1893, quan ja s’havien iniciat les classes diürnes per als fills d’ateneistes i quan ja s’havien comprat els terrenys de l’esquerra de la seu social. De la primera presidència, cal destacar la construcció dels jardins amb el saltant d’aigua, la inauguració de la il·luminació elèctrica a la façana de l’edifici i als jardins, la restauració de la biblioteca i del vestíbul i el seguit d’activitats per celebrar l’arribada del Ferrocarril Central Català.

El fet més destacat de la seva segona presidència (1903-1905) foren els treballs per millorar la il·luminació del teatre. Després, Serra i Constansó anà formant part de diverses juntes i ostentant diverses responsabilitats. De fet, era el secretari de la societat el 1909, quan es cremà l’escenari del teatre. Fou ell mateix qui hagué de telefonar a l’arquitecte perquè vingués immediatament a avaluar els desperfectes.

El nostre prohom abandonà la junta de l’Ateneu el 1913, quan es traslladà a viure a Barcelona de manera definitiva. En el sopar de comiat que la institució li organitzà, els assistents se n’acomiadaren cridant llargament: Visca l’home honrat! Visca l’home honrat!

🠞 Tens algun dubte sobre el que fem o necessites parlar amb nosaltres?
Fes clic aquí i parlem per ❝ WhatsApp

🠞 I si vols estar al dia de totes les activitats que es fan a #ElTeuAteneu, fes clic aquí i uneix-te al nostre canal de ❝  TELEGRAM

El Cicle Gaudí és un projecte que impulsa l’Acadèmia del Cinema Català amb el suport de la Generalitat de Catalunya, Diputacions, Ajuntaments, Entitats Locals, CCMA, Xarxa de Comunicació Local, La Vanguardia, Carnet Jove, Institut Ramon Llull, Fundació Victor Grífols i Lucas, Federació d’Ateneus de Catalunya, ONCE, Antaviana i la Federació ACAPPS.

Constitueix una xarxa estable de sales a Catalunya que porta 10 pel·lícules catalanes l’any, una cada mes (a excepció de juliol i agost), a més d’un centenar de poblacions de tot el territori. Els títols del Cicle Gaudí arriben allà on la ciutadania no té un accés fàcil a l’oferta en pantalla gran, ja sigui per manca de sala de cinema o bé per absència de programació catalana a les sales de cinema properes.

La voluntat que hi ha darrere aquest projecte és:

• Promoure el consum de cinema de producció catalana.
• Prestigiar la cinematografia de producció catalana.
• Apostar per un cinema descentralitzat.
• Recuperar o sumar nous espais de projecció per al cinema català arreu de Catalunya i internacionalment.
• Fomentar un hàbit de consum en el públic, oferint una opció més d’oci cultural.
• Apostar per un cinema accessible per a tothom. Facilitar la inclusió i la democratització de la cultura cinematogràfica.
• Promoure mesures que fomentin l’accessibilitat del nostre projecte per tal d’oferir una millor experiència a totes les persones.

Consulta tota la programació del Cicle Gaudí a l’Ateneu aquí!

🠞 Tens algun dubte sobre el que fem o necessites parlar amb nosaltres?
Fes clic aquí i parlem per ❝ WhatsApp

🠞 I si vols estar al dia de totes les activitats que es fan a #ElTeuAteneu, fes clic aquí i uneix-te al nostre canal de ❝  TELEGRAM

Amb aquest programa, les persones de 65 anys o més poden acudir al cinema cada dimarts a un preu reduït de 2 euros al nostre cinema. Ateneu Cinema es suma a les més de 2.900 pantalles de projecció distribuïdes per tot el territori. Igual que a la passada edició, les entrades podran adquirir-se tant a les taquilles de les sales d’exhibició com a través de la web Ateneu Cinema.

• Les persones de 65 anys o més podran assistir al cinema cada dimarts a un preu reduït de 2 euros.
• En aquesta edició el programa romandrà actiu durant tot l’any, fins al juny del 2026.

La continuïtat del programa respon als bons resultats de les edicions anteriors, així com a la determinació del Ministeri de Cultura de donar suport a les sales d’exhibició com a anella clau a la cadena cinematogràfica i al vehicle d’accés a la diversitat cultural. De la mateixa manera, Cine Sènior té com a objectiu protegir i respectar el dret de la gent gran a participar en l’àmbit social i cultural, cosa fonamental per a un estil de vida actiu i saludable.

Més informació a la pàgina del Ministeri de Cultura.

🠞 Tens algun dubte sobre el que fem o necessites parlar amb nosaltres?
Fes clic aquí i parlem per ❝ WhatsApp

🠞 I si vols estar al dia de totes les activitats que es fan a #ElTeuAteneu, fes clic aquí i uneix-te al nostre canal de ❝  TELEGRAM

Josep Maria Sánchez de León es va doctorar en filosofia per la Universitat de Heidelberg i va fer diverses estades postdoctorals en diferents universitats internacionals. Actualment és professor lector de Filosofia a la Universitat de Barcelona, especialitzat en filosofia moderna. La seva recerca se centra principalment en el racionalisme continental del segle XVII, amb figures com Descartes, Spinoza i Leibniz. També és especialista en temes vinculats a la filosofia de la Il·lustració i a l’idealisme alemany. Ha publicat múltiples articles sobre aquestes qüestions en revistes especialitzades tant a nivell nacional com internacional. 

La veu de la consciència: Déu, societat o subjecte?

Més enllà del seu sentit habitual com a percepció de nosaltres mateixos i del món, la “consciència” sovint es refereix a una instància moral interna que ens permet jutjar els nostres propis actes. Parlem així de la veu de la consciència, dels seus remordiments o del tribunal intern que ens interpel·la. Però què és realment aquesta veu? És un mitjancer entre Déu i nosaltres, com han sostingut molts teòlegs, o la interiorització de convencions i normes socials? És un mer constructe, producte de la nostra educació, o una dimensió constitutiva del subjecte? Aquesta xerrada explorarà aquestes preguntes a través d’un recorregut històric que va d’Epicuri a Freud, passant per Sant Pau, Luter i Dostoievski, per tal d’acostar-nos al misteri d’aquesta veu que ens habita.

Els dimarts a les 19:00

Tardes per pensar és un projecte consolidat de l’Ateneu que, des de 2024, genera espais de trobada i diàleg a la ciutat d’Igualada. Convidem a totes aquelles persones que sentin curiositat per la reflexió filosòfica a participar en un cicle de diàlegs sobre problemes que actualment ens afecten i ens interpel·len.

Seguim plantejant un tema cada setmana per part d’una persona convidada els dimarts (o algun dijous) a la tarda. Comencem un nou curs parlant de la consciència, el teatre, la interculturalitat i la reproducció humana assistida des d’una perspectiva crítica.

Els ponents seran els següents:

Josep Maria Sánchez de León: La veu de la consciència: Déu, societat o subjecte?
Dimarts 16 de setembre de 2025

Més enllà del seu sentit habitual com a percepció de nosaltres mateixos i del món, la “consciència” sovint es refereix a una instància moral interna que ens permet jutjar els nostres propis actes. Parlem així de la veu de la consciència, dels seus remordiments o del tribunal intern que ens interpel·la. Però què és realment aquesta veu? És un mitjancer entre Déu i nosaltres, com han sostingut molts teòlegs, o la interiorització de convencions i normes socials? És un mer constructe, producte de la nostra educació, o una dimensió constitutiva del subjecte? Aquesta xerrada explorarà aquestes preguntes a través d’un recorregut històric que va d’Epicuri a Freud, passant per Sant Pau, Luter i Dostoievski, per tal d’acostar-nos al misteri d’aquesta veu que ens habita.

Jordi Casasampera Fernández: El teatre com a lloc de la filosofia (canvi d’hora! a les 19:30!)
Dimarts 14 d’octubre de 2025

Ni el cinema, ni la televisió, ni les xarxes mal anomenades “socials” han eliminat el teatre. Podran fer-ho autòmats antropomòrfics amb capacitat argumentativa generada artificialment? Algunes plataformes ofereixen debats entre mal anomenades “intel·ligències” artificials. En aquests debats aquestes “intel·ligències” funcionen com màquines d’argumentar que plantegen tots els arguments i contraarguments possibles sobre alguna qüestió. Ara bé, filosofar és fabricar arguments? Si la filosofia no ha de ser la serventa d’un Think Tank, potser li cal redescobrir el seu context teatral, és a dir, polític en el sentit més originari. Una filosofia que pensa des de la situació, des del drama.

Mireia Estrada Gelabert: L’Altre que soc jo. La interculturalitat com a descoberta d’un mateix
Dijous, 13 de novembre de 2025

L’experiència encarnada és plena de contradiccions. Amb els anys he après que qualsevol discurs ideològic trontolla si s’encara amb la realitat perquè la realitat és, sobretot,  contradictòria. Seguint la teoria dels “sabers situats” de la filòsofa Donna Haraway entenc l’exercici de l’experiència de l’altre com un camí d’autoconeixement en el qual una s’empassa els seus propis dimonis. Al mateix temps, el fet de “conèixer” una cultura Altra des de les cuines i els salons, des dels afectes, m’ha permès agafar una distància crítica i certa de la mirada i l’experiència turístiques. L’Altre no pot ser un producte perquè l’Altre és, senzillament, una mateixa i, per a trobar-lo, no s’hi valen càmeres fotogràfiques, ni literatura, ni guies de viatge. L’Altre es desvela en l’estranyament quotidià, on cauen els principis i les certeses.

Begoña Román Maestre: Reproducció humana assistida: reflexions des de la bioètica
Amb acompanyament de Miquel Roura en el diàleg (membre fundador de NDA Drets)
Dimarts 9 de desembre de 2025

La tècnica no és axiològicament neutra, canvia les maneres de relacionar-nos entre nosaltres. En el cas de les tècniques de reproducció assistida (TRA), la tècnica obre possibilitats abans impossibles, canvia els conceptes de paternitat i maternitat i requereix més legislació. En aquesta sessió analitzarem quatre casos complexes i interessants  des del punt de vista bioètic: 1) el dret a conèixer els orígens  biològics; 2) altres decisions ètiques que les TRA  comporten; 3) la gestació per substitució; 4) el trasplantament d’úter. El diàleg bioètic requereix deliberació i ponderació de riscos i beneficis, però no és només una qüestió privada, individual sino que comporta qüestions socials i de justícia.

🠞 Tens algun dubte sobre el que fem o necessites parlar amb nosaltres?
Fes clic aquí i parlem per ❝ WhatsApp

🠞 I si vols estar al dia de totes les activitats que es fan a #ElTeuAteneu, fes clic aquí i uneix-te al nostre canal de ❝  TELEGRAM

La font del nostre jardí prohibit és un clar producte de la seva època; en què els espais enjardinats del Romanticisme de finals del segle XIX, es repensen a partir del Modernisme als inicis del segle XX. La pedra i la ceràmica seran materials estrella d’aplicació i interpretació, seguint els passos que Antoni Gaudí va desenvolupar al llarg de tota la seva carrera arquitectònica. Tal com s’ha comentat, durant el segle XIX es potencien els jardins romàntics, en què tant l’aigua com la pedra esdevenen protagonistes tant a les construccions catalanes com de la resta d’Europa. La font de l’Ateneu Igualadí ens recorda clarament altres obres de Gaudí com ara el Parc Güell.

La cascada de rocalla que acompanya la ceràmica en la composició de la font està construïda amb travertí, un tipus de roca sedimentària que es forma a partir de la concreció sobre restes vegetals del carbonat càlcic dissolt a l’aigua. Originalment, la cascada formava una gruta sobre la bassa d’aigua i imitava la cinglera de cornises del congost de Capellades. Aquesta estructura estava sostinguda per una ànima de ferros entrellaçats. (Font: Ars antiqua i Taller mosaicum)

L’objectiu de la restauració, a banda de mantenir i cuidar el nostre patrimoni arquitectònic, és aconseguir que aquest entorn tan especial de casa nostra esdevingui més acollidor i permeti ampliar les zones de gaudi i acolliment de diferents iniciatives culturals d’Igualada. La restauració es du a terme per un equip de conservadores-restauradores professionals especialitzades.

Per tal de facilitar la bona feina es fa una crida pública per la recopilació de fotografies particulars on aparegui la font, que ha estat testimoni de tantes festes i celebracions al llarg del temps. L’ús d’aquestes imatges serà exclusivament amb finalitats de la restauració. Es poden enviar les fotografies digitals (o les fotografies digitals del paper) al correu electrònic: comunicacio@elteuateneu.cat.

Aquesta restauració és possible gràcies a la subvenció de la Generalitat de Catalunya i del Consell Comarcal de l’Anoia.

🠞 Tens algun dubte sobre el que fem o necessites parlar amb nosaltres?
Fes clic aquí i parlem per ❝ WhatsApp

🠞 I si vols estar al dia de totes les activitats que es fan a #ElTeuAteneu, fes clic aquí i uneix-te al nostre canal de ❝  TELEGRAM

Des de l’Ateneu hem format part del jurat dels Premis: Rosa Maria Parés i Marimón, Joan Pont i Martí, Pau Duran i Moreno i Mireia Claret Esteve, i un cop analitzats els 15 treballs preseleccionats hem acordat que:

Per l’excepcionalitat en la tria d’un tema d’art, religiositat i identitat i per la recerca rigorosa en les fonts, hem decidit atorgar el Premi local d’àmbit Humanitats i Ciències Socials, al treball “La Mare de Déu de la Pietat d’Igualada: sis segles d’història i restauracions” de Martina Castells Mir.

Per l’aposta per una temàtica de proximitat i una bona recerca en treball de camp aportant solucions aplicades a un entorn local, hem decidit atorgar el Premi Local d’àmbit científic/ tecnològic, al treball “Estudi i proposta de millora dels espais interns de l’Institut Pere Vives i Vich” de Yuri Deulofeu Perez.

Per l’originalitat, per l’aposta de vincular la creativitat amb la tradició industrial de la ciutat d’Igualada, creant un producte nou a partir de material reaprofitat, hem decidit atorgar el Premi local d’àmbit artístic al treball “Disseny d’unes sabates esportives km0 a partir de pell de les adoberies d’Igualada” de Martina Perit Calix.

Visc a Igualada, de jove aficionada a la pintura vaig entrar al món de la fotografia l’any 1986 de la mà de l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada. M’agrada especialment la fotografia d’arquitectura.

En aquesta sèrie de fotografies, les imatges mostren diferents primers plans de les xemeneies, les caixes d’escala i torres de ventilació del terrat de la Pedrera. Represento les imatges en blanc i negre. El meu objectiu és desafiar la teva percepció i oferir la bellesa d’aquest element arquitectònic centrant-me en els contrastos creats per la llum, l’ombra, les formes, textures i corbes. Busco la senzillesa a les meves composicions, eliminant les distraccions per aconseguir una sensació a cada imatge. Desitjo que us agradin i que hagin transmès diverses percepcions i sensacions a cada un de vosaltres.

Casal d’Estiu: Fes-te Maker i aprèn a fer realitat els teus dissenys! (+INFO)

Un casal per aprendre amb les mans, experimentar i despertar l’enginy. Si t’agrada imaginar i construir, aquest és el teu espai!
Per a nenes i nens de +10 anys
Del dilluns 7 al divendres 11 de juliol de 2025
De les 09:00 a les 13:00 hores
Preu: 80,00 €
Lloc: Espai Malla  (Ateneu Igualadí), carrer de Sant Pau 9, Igualada
Reserva la teva plaça aquí 

Casal d’Estiu: Programa amb la Micro:bit (+ INFO)

T’animes a posar a prova la teva creativitat? Sigues creatiu, connecta’t i programa!
Per a nenes i nens de +10 anys
Del dilluns 14 al divendres 18 de juliol de 2025
De les 09:00 a les 13:00 hores
Preu: 80,00 €
Lloc: Espai Malla (Ateneu Igualadí), carrer de Sant Pau 9, Igualada
Reserva la teva plaça aquí 

La sisena edició del Repair Cafè Igualada consolida la torradora com a reina dels electrodomèstics reparats.

Durant les cinc edicions anteriors, s’han reparat tota mena d’aparells: impressores, càmeres, rellotges, ratolins, altaveus, bicicletes, i fins i tot rentadores. Però l’electrodomèstic més popular ha estat, sorprenentment, la torradora, amb una desena d’unitats arreglades. Aquest petit però imprescindible aparell ha demostrat que, per moltes famílies, començar el dia sense esmorzar no és una opció.

El Repair Cafè no només promou la sostenibilitat, sinó també la creació de xarxa comunitària i l’intercanvi de coneixements. Una activitat que connecta generacions, fomenta l’autonomia i ajuda a reduir residus electrònics. L’activitat és gratuïta i oberta a tothom. Per a més informació: https://www.espaimalla.cat/sisena-edicio-repair-cafe/

Vaig conèixer l’Eulogi en els jurats del Premi d’Art Digital Jaume Graells, ja fa 29 anys, en uns moments en què la tecnologia informàtica estava entrant a la llar dels ciutadans. Només feia quatre anys que s’havia fet públic el protocol que va permetre la Web Internet.

L’Eulogi feia temps que s’hi barallava i ja tenia un bon currículum en diferents iniciatives tecnològiques. Home d’interessos molt diversos que anaven de la biologia al disseny, de la informàtica a les preocupacions socials. En extrem inconformista, avorria la convencionalitat i s’entusiasmava quan descobria noves formes de fer les coses.

El seu cap anava més de pressa que les seves paraules, era exigent i es decebia quan es perdien les oportunitats de millorar i avançar. La seva capacitat d’interrelacionar, combinar, vincular i, al final, harmonitzar les coses més dispars el feien extremament creatiu; possiblement més del que ell mateix era capaç de gestionar. Buscava solucions i alternatives; mirava més enllà.

En els premis d’art digital exigia sempre qualitat de concepte, en uns moments en què la principal preocupació de l’art digital era la resolució i evitar que fossin visibles els píxels. Insistia no tant en l’habilitat tècnica com en la profunditat de pensament, en la singularitat de la proposta i votava per aquelles obres que el feien, literalment, saltar de la cadira.

Els seus dissenys (va ser soci fundador de disseny=igualada) tenien sempre un plus de diferenciació, mostrava que al darrera hi havia una personalitat que simplement pensava diferent. Potser no tothom va entendre aquest “pensar diferent”.

Quan vaig anar a l’Ateneu a proposar la creació de l’Espai Malla com una continuació natural del treball que es va fer durant la pandèmia –equipaments de protecció personal– amb una xarxa de voluntaris amb impressores 3D, l’Eulogi s’hi va mostrar entusiasmat. No era estrany, ell mateix ja havia promogut temps enrere, a l’Ateneu, l’espai Lab com un embrió d’un espai de creació i coneixement. A partir d’aquí va ser el motor i l’energia que va encoratjar tot l’equip. Només amb les hores i dedicació que hi va posar i el recolzament de l’Ateneu, va ser possible la seva creació.

L’Espai Malla el va captivar. La síntesi de tecnologia i disseny amb maquinari de control numèric quedava reflectida en la frase que va estampar en el logo: “la tecnologia és cultura”

L’Eulogi va ser una persona íntegra, èticament exigent, creativa, diferent i dispersa, que va esperonar a qui tenia al seu entorn. Segur que, sigui on sigui, seguirà esperonant el personal, no pot ser d’altra manera.

Xavier Vives

Quan estàs implicat dins una entitat com l’Ateneu acabes formant una segona família. Per l’Eulogi, l’Ateneu era la seva segona família, per això és tan dolorosa la seva pèrdua per a nosaltres.

L’Eulogi feia 30 anys que formava part de la Junta de l’Ateneu. En les entitats i les juntes cadascú acaba tenint un paper, ell era el creatiu, el tecnològic, l’entusiasta, sempre disposat a donar un cop de mà, de vegades també l’incomprès perquè sempre tenia idees molt avançades. I era, sobretot, generós, sempre disposat a donar el seu temps i a compartir el que ell sabia sense restriccions.

Durant els darrers 10 anys hem fet un tàndem. El Cintu deia “l’Eulogi és la crossa de la Mireia”. En realitat era això i molt més. Era a qui podia trucar en qualsevol moment i sempre estava al meu costat, penso que fèiem un bon equip, la seva rauxa i el meu seny junts ens han permès dur a terme molts projectes: la primera sala cine, la venda d’entrades online, la segona sala… i no va parar fins que va ser realitat Espai Malla.

L’Eulogi ha estat el que ha posat la imatge i el disseny al nostre discurs durant els darrers anys. Arran de l’aniversari dels 150 anys de l’Ateneu vam decidir canviar el logo i ell el va dissenyar: la cel·la hexagonal d’un rusc, evocant els de les abelles, i de color blau, com el mono dels obrers que hi assistien a formar-se, perquè som l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera.

Quan fèiem els 150 anys formàvem part de la comissió de l’aniversari i no ens acabava de sortir el discurs… crèiem que havíem d’explicar que en una entitat amb més de 150 anys les juntes van passant, que totes ens precedeixen fent allò que creuen que és millor, però no sabíem com expressar-ho. Un dia va aparèixer i va dir : ja ho tinc! I ho tenia.

Voldria acabar amb el text que ell va escriure, malgrat que les paraules no eren el seu fort, per dir què era per a nosaltres l’Ateneu:

“Les persones que ens han precedit van lliurar-nos les seves il·lusions, les esperances, la visió, l’experiència, la seva ètica i l’estètica que ens han guiat pel camí i permès arribar fins aquí.”

Ara ell també forma part de les persones que ens han precedit, ha posat el seu granet de sorra, i ha deixat petjada. Sempre et tindrem present, vas donar molt a l’Ateneu i l’Ateneu també et va donar molt. Gràcies per tot estimat amic.

Mireia Claret

En nom de la Junta de l’Ateneu Igualadí

“Des de petita m’ha agradat molt dibuixar, inclús a classe, mentre escoltava a classe dibuixava. Era un hobby. De més gran vaig començar a pintar amb oli de manera autodidacta. Cap als trenta anys vaig anar a classes al Pèl & Ploma, amb en Pere Noguera, durant aproximadament 10 anys. En l’actualitat, i des de fa uns dos o tres anys, vaig a classes a l’estudi de la Núria Riba, que és qui m’ha animat a fer aquesta exposició”.

Una exposició que juga amb diferents tècniques, com l’oli i el carbonet comprimit, que busca el contrallum i que mostra una de les passions més grans de l’artista, el dibuix de retrats en qualsevol de les dues tècniques.

🏆 Els guanyadors s’emportaran un premi de 8.000 € (4.000 € per als joves i 4.000 € per a l’ateneu que els apadrina). Vols que l’Ateneu Igualadí t’apadrini?

Podeu participar joves sols o en grup d’entre 18 i 30 anys amb talent en àmbits com: 🎭 Arts escèniques o visuals 🎵 Música 🎥 Audiovisuals 🤝 Projectes socials o culturals amb impacte local 💡 Innovació amb una mirada creativa

🎞️ Participa enviant un vídeo gravat en vertical, de màxim 2 minuts, on ens expliqueu qui sou, quin projecte presenteu i per què hauríeu de ser escollits, al correu o Whatsapp: benparit@benparit.cat / 640 101 916.

SICALÍPTIQUES, que girarà pels escenaris de la Xarxa de Teatres d’Ateneus de Catalunya (XTAC), és un espectacle inspirat en el Paral·lel com a porta d’entrada de la modernitat a Catalunya, que, a través del cuplet, recull el prodigiós llegat d’aquesta època i geografia que és la gran vàlvula de transformació urbanística, política i social de principis del segle XX. Segons l’autor, “aquest gènere musical difícilment classificable i de doble sentit esdevé un autèntic manifest ideològic de la primera aparició d’una cultura de masses local. Les cupletistes es converteixen en les abanderades d’una dona nova, artista i empresària de si mateixa, i perfectament conscient que per construir una avantguarda cal explotar la provocació i l’art de escàndol”.

A través del cuplet -una amalgama de cançó, dansa i comportament escènic- SICALÍPTIQUES proposa un viatge pel gènere, els seus protagonistes i les seves sorprenents històries. Un espectacle que barreja música en directe, humor i sensibilitat en la recuperació d’aquest important patrimoni artístic i musical que esdevé l’imaginari de tot un temps, ja que, a Catalunya, els cuplets són més que una simple forma d’entreteniment; són una expressió de la identitat cultural i un reflex de la història social del país. Amb la seva rica tradició i el seu impacte continuat, els cuplets són tot un referent de la cultura popular catalana.

Joan González Guardiola és vicedegà del Grau de Filosofia de la Universitat de les Illes Balears i professor del Departament de Filosofia i Treball social de la mateixa universitat. Es va doctorar l’any 2005 amb una tesi titulada Temps i mesura. Investigacions fenomenològiques sobre temporalitat i cronometria. S’ha especialitzat en fenomenologia i les seves investigacions transcorren per temes de gran diversitat com l’economia, la consciència o la corporalitat. Ha publicat llibres com Heidegger y los relojes (2008) o Mercancía y deuda: Aportación de una fenomenología del dinero a los fundamentos de la teoría monetaria (2017), així com articles sobre aquestes qüestions en diferents revistes especialitzades. Des de l’any 2022 és president de la Societat Espanyola de Fenomenologia i membre del Husserl Circle. Cal mencionar que Joan González és el creador de la iniciativa “Filosofia per a pingüins”. Es tracta d’un projecte multidisciplinari en el qual, a través de l’art, l’espectacle, l’humor i el pensament en viu, s’aconsegueix apropar la filosofia a tots els públics.

Salut mental, neurodivergència i lluita de classes

Dos moviments antagònics semblen sacsejar tots els debats actuals al voltant de la qüestió de la “salut mental”. Per una banda, alguns discursos semblen combatre, en nom de la inclusió, qualsevol intent de definir una “normalitat” en tant que aquesta suposaria la regulació del caràcter particular de la vida a una “normativitat” gens innocent i esbiaixada políticament en termes de l’hegemonia de les capacitats. Per altra banda, l’altre moviment sembla precisament aferrar-se a cert concepte de “naturalesa humana” en termes de finitud i vulnerabilitat definits com a límits a preservar davant dels mandats d’una productivitat il·limitada i accelerada que desborda precisament les nostres capacitats humanes i ens emmalalteix. L’objectiu de la present exposició consistirà a proposar que, lluny d’oposar-se, ambdós discursos convergeixen en presentar la possibilitat d’articular harmònicament ambdós aspectes (la crítica a la normativitat i la reivindicació dels límits de la naturalesa humana), possibilitant una articulació entre la qüestió de la reivindicació de la diversitat neurodivergent i la lluita de classes.

La millora de l’equipament Planta baixa Pavelló Germans Garcia Fossas, ha estat possible gràcies a la subvenció per a la restauració, conservació i millora d’equipaments culturals d’associacions i fundacions de l’àmbit de la cultura popular i tradicional (CLT062).

Part dels fons que financien les actuacions subvencionades provenen de cabals que atorga la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya.

Amb el suport de:

Tens ganes de participar al Micro Obert? Vols cantar? O potser vols ballar? Recitar un poema? O representar un monòleg? Aquesta és la teva activitat! T’esperem amb moltes ganes al micro obert.

Dijous 8 de maig i 12 de juny
20 a 22h
Jardí prohibit de l’Ateneu.

Activitat gratuïta. Inscripció en aquest formulari. 

@Jordipopart és un artista de projecció internacional, va estudiar Belles Arts a l’Escola Massana, ha cursat estudis de disseny de moda i ha
treballat professionalment com a estilista en col·leccions d’importants empreses d’Igualada i de tota Espanya.

“Les meves obres, generalment, són figuratives, amb estil pop art! He pintat retrats de personatges i estrelles famoses: Salvador Dalí, un referent molt important per mi; Albert Einstein, Frida Kahlo, Marilyn Monroe, Freddie Mercury, John Lennon, Michael Jackson, Amy Winehouse, Bad Bunny, Dua Lipa… Però també pintures d’altres temes!!! Espero que tots puguem gaudir de l’exposició…”

Cada dia, centenars d’objectes i electrodomèstics es descarten abans d’hora simplement perquè reparar-los és complicat o massa car. Les empreses no ho posen fàcil: la falta de recanvis, els aparells dissenyats per no ser arreglats i la constant temptació de comprar-ne un de nou fan que la reparació sigui una tasca cada cop més difícil. Però, i si existís un espai on recuperar-los fos més fàcil i accessible? Això és precisament el que ofereix el Repair Cafè Igualada, una iniciativa impulsada per Espai Malla, que el pròxim divendres 28 de març celebrarà la seva cinquena edició a l’Ateneu Igualadí (Sant Pau, 9).

Aquesta iniciativa vol trencar amb la cultura d’usar i llençar i demostrar que la reparació no només és possible, sinó que pot ser un acte comunitari enriquidor. Amb l’ajuda de persones voluntàries expertes en reparació, les persones assistents podran portar els seus aparells espatllats i aprendre a arreglar-los, allargant així la seva vida útil, estalviant diners i evitant generar més residus.

Però el Repair Cafè Igualada va més enllà de la simple reparació d’objectes: és un espai de trobada on compartir coneixements, recuperar habilitats i promoure la solidaritat entre veïns i veïnes. En un món on tot es compra i es llença a gran velocitat, aquesta iniciativa aposta per una alternativa basada en el suport mutu i l’intercanvi d’experiències. A més, el fet de reparar un objecte amb les pròpies mans o amb l’ajuda d’altres persones genera una gran satisfacció i reforça l’empoderament personal.

Amb cada edició, el Repair Cafè Igualada es consolida com una activitat de referència per a aquelles persones que volen fer front a l’obsolescència programada i fomentar un consum més responsable. L’objectiu final és construir una societat més autosuficient, on la sostenibilitat i la col·laboració siguin valors clau.

L’entrada és gratuïta i oberta a tothom.

Per a més informació, contacta amb l’equip de l’Espai Malla, a través del WhatsApp 623914519 o inscriu-te a través de la web https://www.espaimalla.cat/cinquena-edicio-repair-cafe/ 

Laura Llevadot és professora del Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona, on coordina el màster en Pensament Contemporani i Tradició Clàssica. Es va doctorar 2006 amb una tesi sobre el filòsof Søren Kierkegaard. Les seves investigacions se centren principalment en la filosofia política i el postestructuralisme francès. Un dels autors sobre els quals ha treballat més és Jacques Derrida.

Actualment, dirigeix la col·lecció d’assajos “Pensamiento político postfundacional” publicada per Gedisa. Entre les seves àrees d’interès, destaca   la qüestió dels feminismes. L’any 2022 va publicar el llibre Mi herida existía antes que yo, que versa sobre aquesta qüestió.

A més, Laura Llevadot és una de les impulsores del festival “Barcelona Pensa”, del qual també en va ser directora. Des de 2014, aquest festival ofereix una rica varietat d’activitats de divulgació filosòfica en diversos espais de la ciutat que ha esdevingut tot un referent per a esdeveniments d’aquest tipus.

La violència patriarcal

Casos actuals com el de Dominique Pelicot ens porten a considerar que la violència envers els cossos feminitzats té més a veure amb el fet que el contracte social ha estat sempre un contracte sexual, que no pas amb una anomalia psicològica. Si, com afirma Jacques Lacan, l’inconscient és polític, també l’inconscient de la feminitat i la masculinitat conserven l’estructura de la dominació que regna en les nostres societats. Fer conscient el nostre inconscient constitutiu, qüestionar el propi desig, es revela, d’aquesta manera, com una tasca política que no deixa indemne les estructures socials, institucionals i legislatives que ens condemnen a reproduir la violència que patim i infligim.

Eric Ortega resumeix així la seva intervenció: La qüestió de l’educació és una font inesgotable de reflexió que ha interpel·lat a pensadors i pensadores de tots els temps. En aquesta ocasió, a través d’autors i autores contemporànies, es pretén posar sobre la taula assumptes de gran rellevància filosòfica i pedagògica que van més enllà de les fugisseres modes i polítiques educatives. El vincle antropològic que sembla establir-se entre natalitat i educació, l’essència pública i “comunitzadora” de l’escola i el rol consubstancialment conservador i transmissor del professorat són exemples d’alguns dels temes sobre els quals dialogarem. L’objectiu principal serà, doncs, pensar fora dels esquemes dels maniqueismes que avui prenen més presència en el debat educatiu. D’aquesta manera, ens aproximarem a la complexitat i la profunditat de la tasca que, al parer d’Immanuel Kant, ens converteix en veritables éssers humans.

La sessió estarà conduïda per Laura Villanueva Solsona i Manel Pla i Vilanova, els promotors de ‘Tardes per pensar’, que dinamitzaran els diàlegs entre el ponent i el públic assistent. Us esperem dimarts per escoltar, compartir inquietuds, idees i reflexions. Gaudim plegats d’un espai de diàleg i pensament crític mitjançant la Filosofia.

Això va ser gràcies a una subvenció del Ministerio de Cultura, dins el programa del Cine Sènior. Ara per ara, aquest suport ha finalitzat, però l’Ateneu vol seguir oferint l’oportunitat de veure cinema matinal a un preu assequible, per això es mantindrà la proposta al preu  de 5 euros. Si en algun moment el Ministerio de Cultura decideix reprendre el suport al cinema sènior, l’Ateneu establirà de nou el descompte corresponent.

El cinema és cultura, i l’Ateneu te l’apropa.

Nzuri Daima és una fundació creada a l’Àfrica oriental per impulsar el canvi social en zones d’especial desigualtat i vulnerabilitat de drets, centrada en la creació de projectes concrets per fomentar l’educació des de la cultura com a mitjà de transformació i aconseguir estàndards de vida més justos i sostenibles a les comunitats, amb un èmfasi especial en la infància i els col·lectius més desprotegits.

“Nzuri Daima” significa el desig de totes les coses bones per a tot el món eternament. Aquesta exposició es troba explicada en primera persona, vol apropar les històries que realment donen vida als projectes de l’ONG mitjançant les mirades dels seus protagonistes. Amb el desig d’humanitzar la cooperació i fer-la més propera, ens mostra els ulls, somriures i veus, recordant-nos que darrera cada esforç i cada triomf hi ha persones amb noms, somnis i esperances, i que son elles les veritables protagonistes de cada projecte realitzat. De vegades, els miracles son persones.

Vine a descobrir de primera mà les històries més humanes del que passa lluny d’aquí. Potser en realitat, és més a prop del que sembla.

De la mà de la coordinació de Laura Villanueva Solsona i de Manel Pla i Vilanova, s’oferirà el primer espai de reflexió filosòfica a la ciutat. Tots dos són els creadors i les persones que dinamitzaran els diàlegs entre els assistents i els convidats. L’accés és lliure.

Ben aviat, el 5 de novembre, iniciem la primera trobada per parlar amb Carles José i Mestre, professor del Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona, sobre l’independentisme català.

Secessionisme: la feblesa dels llocs (a favor i en contra) comuns
A Catalunya ens trobem immersos, de fa anys, en una conjuntura política majoritàriament presidida per la pugna entre el que podríem anomenar “pol català”, i el corresponent “pol espanyol”. Una pugna que, no cal dir, va tenir el seu zenit la tardor de 2017, però que a hores d’ara, tot i que aparentment esmorteïda, encara hi seria. A la ponència ens n’ocuparem des d’una perspectiva filosòfica, i ho farem sobretot quant a l’escenari més extremat que hom hi pugui considerar, a saber, el de la secessió política del territori de Catalunya en relació amb la resta de l’Estat espanyol: n’analitzarem breument les seves condicions de possibilitat i, a continuació, ens ocuparem amb més profunditat dels diversos conjunts de raons que solen adduir-se per recolzar o refusar la pertinència d’aital escenari secessionista. I ja anticipem que, ben probablement a desgrat tant de defensors com de detractors, la Filosofia no hi socorrerà a cap dels dos… o sí.

El programa que hem preparat es basa en 4 sessions al llarg del curs:

• Dimarts 5 de novembre. Carles José i Mestre: Secessionisme: la feblesa dels llocs (a favor i en contra) comuns
• Dimarts 18 de febrer. Eric Ortega González: L’educació: la més filosòfica de totes les qüestions?
• Dijous 20 de març. Laura Llevadot Pasqual: La violència patriarcal
• Dimarts 6 de maig. Joan González Guardiola: Salut mental, neurodivergència i lluita de classes

Us esperem ben aviat a l’Ateneu, el dimarts 5 de novembre a les 19h. Vine a parlar sobre diferents qüestions que ens afecten i ens interpel·len. Ens hi aproximarem des de perspectives diverses per intentar comprendre-les una mica millor. Gaudeix d’un espai de diàleg i pensament crític mitjançant la Filosofia amb nosaltres.

Roger Ribera presenta la seva exposició així: “He estudiat Disseny Gràfic a l’Escola Massana i he cursat altres cicles i cursos dedicats al disseny. M’interessen també les disciplines de fotografia i realització audiovisual. En la creació de la meva obra, he desenvolupat constantment tècniques en què l’experimentació és un fi en si mateix, combinant estètica i processos automatitzats. Busco una simbiosi entre l’humà i la màquina, creant un llenguatge subjectiu.”

De l’1 al 20 d’octubre de 2024
Horari:
De dilluns a divendres
de 9:00h a 13:00h i de 16:00h a 20:00h.
T. 938 030 763
Adreça:
Ateneu Igualadí de la Classe Obrera
Sant Pau, 9 | 08700 Igualada (Barcelona)

S’inicia la proposta amb el periodista i productor de televisió Toni Soler, que sota el títol ‘Per què Catalunya no és una potència mundial?’, reflexionarà sobre la realitat catalana i se’n farà un posterior debat. Serà el proper dimarts 8 d’octubre a les 19:30h al Teatre Municipal de l’Ateneu. L’entrada és lliure.

El cicle de conferències ‘Parlem-ne’, d’Òmnium Cultural i l’Ateneu, pretén crear un espai de debat a la nostra ciutat gratuït i obert a tothom. Cada tres mesos es proposarà una xerrada amb la visita d’algun personatge mediàtic que ens permeti reflexionar sobre l’actualitat i faciliti la conversa posterior amb el públic sobre el tema proposat.

Us esperem de nou a l’Ateneu, el vostre espai de trobada, on la ciutadania pot compartir pensaments, visions i reflexions amb les persones convidades i el públic assistent.

Es tracta d’una oferta musical per a grups joves que s’inicien en el món professional i que, des de l’Ateneu, conjuntament amb l’Ajuntament d’Igualada i la Kaserna, se’ls vol ajudar a tenir visibilitat en el panorama artístic.

Els concerts es faran el segon dijous de cada mes i estan encarats a un públic jove, curiós o amant de la música. El cicle ha començat el passat setembre amb el grup Lluna plena presentant el seu primer disc ‘Saudade’. El format reprodueix el millor del Músiques, el grup i el públic dalt l’escenari del Teatre Municipal de l’Ateneu.

Les dates dels propers concerts són aquestes:

• 10 d’octubre: Xerrich
• 14 de novembre: Carlos Gómez
• 16 de gener: Miguel Díaz
• 13 de febrer: El pa de cada dia
• 13 de març: Marina Freixas

Sempre gaudint de la música… Us hi esperem!

“Una exposició (en el sentit més ampli de la paraula) de pàgines originals que conformen els meus diversos fanzins de còmic autoeditats, des del 2020 fins a l’actualitat, amb un bon número de pàgines inèdites que veuran la llum en format físic a l’octubre. Encara no tinc clara la relació entre el còmic i l’espai expositiu, ja que, per mi, l’original sempre serà la versió final del fanzín imprès. Dit això, quan em van proposar ensenyar la meva obra a la meva casa (laboral), no m’hi vaig poder negar. Espero que no em facin fora.”

David González López (@tazadehojalata), 1995, Igualada.

+18: l’exposició conté abundants representacions de sexe y violència explícites.

Es tracta d’una proposta musical per a grups joves que s’inicien en el món professional i que, des de l’Ateneu, conjuntament amb l’Ajuntament d’Igualada i la Kaserna, se’ls vol ajudar a tenir visibilitat en el panorama artístic.

Els concerts es faran el segon dijous de cada mes i estan encarats a un públic jove, curiós o amant de la música. El cicle començarà el dia 12 de setembre a les 21h amb el grup Lluna plena (6€ entrada), que presentarà el seu primer disc ‘Saudade’. Un disc que vol acostar al públic l’alegria i la nostàlgia que genera un estiu inoblidable al ritme de la millor música pop. El format reproduirà el millor del Músiques, el grup i el públic dalt l’escenari del Teatre Municipal de l’Ateneu.

Us hi esperem!

Començarà la temporada amb dues obres. El dissabte 2 de novembre es podrà veure ‘He mort el pop’, que commemora els 100 anys de la mort d’Àngel Guimerà. Una obra de Lluís-Anton Baulenas dirigida per Marc Vilavella, i que compta amb la direcció i música original de Marc Sambola. La representació recull tres de les peces més rellevants de l’autor: Mar i Cel (1888), Maria Rosa (1894) i Terra Baixa (1897), que són desconstruïdes amb un tractament de comèdia, fent un pas endavant en la contemporització dels clàssics.

El mes de novembre, el dissabte dia 30, podrem veure ‘Absenta’, de la companyia Teatre Tot Terreny. Quimet Pla aposta per un espectacle vibrant i enèrgic conduït pel seu alter ego, Valentí Piula i Poc, que interpreta un reguitzell de personatges desempolsats de l’armari del vodevil, el cabaret i el cafè teatre. Tots ells, són fills de l’ambient d’efervescència i excitació que bullia en el mític local barceloní “Els Quatre Gats” en el moment de màxima esplendor de la ciutat. Un homenatge a tota una època.

Comencem l’any amb un munt de propostes teatrals que aniran ampliant-se al llarg del curs. Tota la informació i entrades estan disponibles a la web de l’Ateneu (ateneuigualadi.cat) i a tiquetsigualada.cat.

He mort el pop- Lluis Anton Baulenas
Dissabte, 2 de de novembre. 19:00h Entrades a tiquetsigualada
Tot el que Guimerà es va descuidar d’escriure. “He mort el pop” és una paròdia amable sobre el món i els personatges d’Àngel Guimerà. És una altra manera de commemorar- ne el centenari de la mort. Acostar-s’hi des de la paròdia no deixa de ser un homenatge que nosaltres considerem original. En comptes de fer un cop més “Terra Baixa”, fem un paquet de tres: “Terra Baixa”, “Mar i Cel” i “Maria Rosa”. Des de la complicitat amb el gran autor, fem broma, ens preguntem què se’n devia fer d’en Manelic, de la Blanca de Mar i Cel o de la mateixa Maria Rosa. I ens ho preguntem amb broma i ironia, com quan, amb tota la confiança, en un dinar de Nadal, volem prendre el pèl a l’avi. Des de l’amor i, no cal dir-ho, l’admiració.

Absenta – Federic Roda
Dissabte 30 de novembre. Entrades a tiquetsigualada.cat
Quimet Pla aposta per un espectacle vibrant i enèrgic conduït pel seu alter ego, Valentí Piula i Poc, que interpreta un reguitzell de personatges desempolsats de l’armari del vodevil, el cabaret i el cafè teatre. Tots ells, són fills de l’ambient d’efervescència i excitació que bullia en el mític local barceloní “Els Quatre Gats” en el moment de màxima esplendor de la ciutat. Un homenatge a tota una època.

VOC és l’acrònim de Versió Original en Català, és un festival referent a casa nostra que recull els millors curtmetratges en llengua catalana de la temporada. L’Acadèmia del Cimema  Català hi col·labora per tal de facilitar-ne la difusió i visionat gratuït de les propostes guanyadores.

Gràcies a la col·laboració de l’Ateneu amb Òmnium Cultural es podrà assistir de forma gratuïta al visionat dels curtmetratges que tindran una durada equivalent a la d’un llargmetratge. El conjunt de curts seleccionats tenen una qualitat molt reconeguda i ofereixen una experiència cinematogràfica diferent a l’oferta habitual.

Així, podrem gaudir dels curts següents: ‘Anhel de llum’ d’Alba Cros, ‘Traca’ de Marc Camardons, ‘Provocadora’ d’Èlia Lorente, ‘Si mai no ens haguéssim separat’ de Marc Esquirol, ‘Les més grans’ de Dubi Cano, Marta Codesido, Nuria Ubach i Ulrika Anderson i ‘El tren de l’alegria’ de Jordi Boquet.

En definitiva es tracta d’una proposta de col·laboració que enforteix la proposta cinematogràfica i acosta el món dels curtmetratges al públic de forma totalment gratuïta. De ben segur que el públic assistent podrà gaudir d’un material de gran qualitat que dona mostra del nivell del cinema català al nostre país.

Aquests Premis consten de diferents àmbits: científic, social i artístic, sent l’Ateneu qui dona el vot de qualitat pel millor premi de la categoria local i artística. En l’apartat artístic hem agafat el testimoni d’anys anteriors per part d’Igualada Disseny.

La resolució ha estat la següent:

Premi local d’àmbit Humanitats i Ciències socials, pel treball d’Oriol Claramunt Borrella (IES Pere Vives Vich) “Evolució del Molins a Igualada i rodalies” pel contingut descriptiu dels actuals molins basats en la bibliografia existent, i amb noves aportacions al patrimoni fins ara desconegudes.

Premi d’àmbit Artístic, pel treball de Marta Agulló Ferrer (INS Pere Vives Vich) “El cos com a espai de conflicte, (de)construcció i lluita”, per la descripció de l’evolució i estudi del cos com espai d’expressió, estudi, reflexió i denúncia a través dels corrents artístiques històriques fins l’actualitat.

Els premis locals d’àmbit científic/ tecnològic i d’àmbit artístic han resultat deserts. Animem a la ciutadania a participar-hi en les properes edicions, aportant riquesa i diversitat a les propostes i afavorint la recerca local per un major coneixement i divulgació de la nostra realitat.

Del 9 al 26 de maig de 2024
Sala d’Exposicions de l’Ateneu
Sant Pau, 9 | 08700 Igualada (Barcelona)
Horari: de dilluns a divendres | De 9 a 1 h del matí i de 4 a 8 h de la tarda

Aquesta exposició recull una sèrie de cartells realitzats amb Realitat Augmentada per part dels alumnes de Gràfica Audiovisual de l’escola municipal d’art i disseny La Gaspar, en el mòdul de Projectes. El repte d’aquest exercici va ser explorar la composició, el disseny i el moviment de les formes a partir d’un concepte triat pels mateixos alumnes.
#lagasparexposicions

El Cicle Gaudí és un projecte que impulsa l’Acadèmia del Cinema Català amb el suport de la Generalitat de Catalunya, les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, la Fundació SGAE i la Fundació Víctor Grífols i Lucas. Constitueix una xarxa estable de sales a Catalunya que porta 10 pel·lícules catalanes l’any, una cada mes, a un centenar de poblacions de tot el territori. Arriba allà on la ciutadania no té un accés fàcil a l’oferta en pantalla gran, ja sigui per manca de sala de cinema o bé per absència de programació catalana a les sales de cinema properes.

La voluntat que hi ha darrere aquest projecte és promoure el consum de cinema català a tot el territori de llengua catalana, prestigiar la cinematografia feta aquí i fomentar un hàbit de consum en el públic, facilitant-li l’accés a les històries que més directament l’interpel·len.

És una proposta per a popularitzar l’òpera ajudant al públic a desprendre’s d’idees preconcebudes sobre el gènere, tot animant-los a gaudir de la seva màgia d’una forma distesa i atractiva. Es tracta d’un dels projectes més a l’alça del Teatre, que preveu doblar el nombre de poblacions a curt termini i facilitar que més persones puguin gaudir d’entrades subvencionades que alleugerin l’impacte econòmic de traslladar-se a Barcelona.

Des del Liceu es donarà tot l’assessorament per triar la millor òpera, ballet o concert. Sempre, escollint els títols que s’adapten més al públic que ve per primera vegada, amb títols com Turandot, Carmen, La Cenerentola, Adriana Lecouvreur i molts altres. A més s’ofereixen les millors entrades i localitats, amb 100% de visió. I amb descomptes del 40% per a grups i es facilita l’estacionament d’autocars davant del Liceu per portar i recollir la gent.

El Liceu et durà a veure La Cenerentola el dimarts 28 de maig de 2024. La cenerentola, ossia La bontà in trionfo és producte d’un encàrrec fet a Rossini pel Teatro Valle de Roma. La censura pontifícia prohibí l’obra prevista per immoral, i la precipitada solució va ser optar per musicar la famosíssima faula de Charles Perrault, La Ventafocs. Tens tota la informació a la web del Teatre del Liceu.

El preu inclou:
Entrada Pis central amb 100% de visió a l’òpera La Cenerentola.
Autocar amb sortida a les 17:00 fins a la porta del Liceu i tornar.
Explicació de l’òpera uns dies abans per personal del Liceu.
Preu soci: 110€ / Preu no soci: 125€

Places limitades, venda d’entrades:
Secretaria de l’Ateneu Igualadí
c/Sant Pau, 9. 08700 Igualada
Tel. 938030763

I així és com el concepte dels 360º, que el particular cantant-compositor Nico Roig va triar pel concert, es va fer patent. Des de la disposició espacial dels elements bàsics d’una actuació musical en directe, fins al so més detallat i nítid possible, que arribaria de la mà dels auriculars que cada assistent va trobar a la seva cadira, permetent-los ocupar el lloc privilegiat del mencionat cap humà, tot a través de la música.

Podria semblar una idea innecessàriament enrevessada, però els possibles dubtes es van dissipar de seguida quan el Nico Roig, acompanyat per la Lucia Fumero al piano, sintetitzador i, amb freqüència, a la veu; i pel percussionista Dídak Fernández; va començar a repassar cançons de la seva extensa discografia, presentant-nos cada una d’elles amb una delicadesa i una atenció al detall absolutament hipnòtiques. En aquest sentit, tot funcionava: el micròfon en forma de cap proporcionava una referencia visual ben clara a tots i cada un dels assistents (que, a la seva vegada, i per la disposició única de les cadires, comptaven, tots ells, amb molt bona visibilitat dels músics). Una referència que servia de guia per triar en quina de les múltiples capes sonores fixar-se. D’aquesta manera, el repertori va mantenir-se en un terreny bastant acústic, però carregat d’una constant ornamentació, tan minimalista con precisa, que va aconseguir ser la protagonista de l’espectacle gràcies a l’escolta binaural amplificada.

Hauríem de parlar també dels músics, però, molt sintèticament, podríem deixar-ho en que son boníssims. La Lucia va passar-se el concert demostrant la seva capacitat per entendre la dinàmica entre l’acompanyament mil·limètricament exacte i la improvisació juganera. El Dídak va treballar amb elements mínims, traient-ne d’ells tots els matisos possibles, i encara més. El Nico va cantar cada cançó, com els millors cantautors, interpretant-ne cada paraula i exhibint-ne bé tota la lletra, sense deixar anar en cap moment la guitarra, un instrument que domina sense cap esforç. Escoltar-ho tot plegat en un format així no fa més que intensificar els poders d’aquests autèntics professionals. Per si fos poc, el Ramón Mirabet surt d’entre el públic i canta també un parell de temes.

Aquest any, Músiques ens portarà noms com Ivette Nadal, Albert Nieto i Carlos Gómez, Igomà i Filipin Yess; però que el concert del Nico Roig seria un espectacle irrepetible era, una mica, un secret a veus. Un secret que va quedar revelat a un públic afortunat que segur que encara desitjaria seguir, aquella nit de divendres, demanant cançons.

David G. L.

Després de treballar nou anys al Pèl i Ploma, em decideixo a obrir el meu propi estudi i escola de dibuix i pintura, primer ubicada al carrer Òdena, i ara, situada al carrer St. Martí de Tous. Des de de fa 12 anys, imparteixo classes extraescolars de dibuix i pintura per a totes les edats, a partir de 5 anys.

És per això que l’estudi de la Pilar Carballo “Escola Troba’t” presenta i vol compartir “una mirada versàtil”, una exposició col·lectiva del conjunt d’alumnes adults amb la participació dels alumnes de la Marina Pedrós.

Així, aquesta exposició és el recull del treball d’un nombre d’adults i una professora que ens fa molta il·lusió presentar públicament, pel nostre esforç i ganes d’expressar a través de la nostra obra.

Quan la direcció de l’Ateneu Igualadí va proposar-me crear una exposició fotogràfica singular sobre l’entitat i sumar-me així als molts actes i esdeveniments organitzats per celebrar els seus 160 anys, reconec que vaig experimentar una gran satisfacció, però també vaig sentir el pes de la responsabilitat. Superats els primers moments de vertigen que hom sent davant el buit que suposa iniciar un nou projecte, vaig decidir que només el podia encarar com tots els que he fet: des de la més absoluta llibertat.

Portar més de mig segle en aquesta professió de fotògraf no ha minvat la meva curiositat, passió i compromís en la recerca de nous formats estètics, conceptuals i narratius a l’hora de bastir un projecte fotogràfic, ja que m’avorreix solemnement tot allò prefixat i dogmàtic.

Diuen que l’entusiasme d’un fotògraf amb un tema no guarda una relació essencial amb els seus continguts o valors. I que la mirada del fotògraf, àvida i tenaç, no només es resisteix a la classificació i avaluació tradicionals dels seus temes, sinó que procura conscientment conferir importància a les coses que li interessen, desafiar-les i subvertir-les. He de dir-vos que la meva intenció a l’hora de realitzar aquesta exposició no era desafiar ningú, però sí mostrar que les coses es poden veure des d’una nova mirada.

Si reduïm a la quinta essència la mirada o, millor dit, l’enquadrament descobrirem secrets en les realitats que observem. Per això els macros són un elogi d’allò mínim, reafirmant la importància i la diferència entre allò petit i allò insignificant. Tot, sense excepció, és un fragment de quelcom major i l’escala la definim nosaltres. Els reflexos, en canvi, habitualment ens sorprenen, ja que difícilment un pot preveure què ens retornaran i en ells gairebé sempre hi intuïm el pas del temps. Em captiva fotografiar aquestes superfícies que m’ofereixen imatges magnífiques, irrepetibles, misterioses, màgiques i distorsionades d’un espai. Tanmateix, les fotografies en moviment, una tècnica que vaig començar a experimentar als inicis dels anys setanta en unes fotografies fetes al Duomo de Milà, puc afirmar que ens connecten directament amb conceptes com ara avançar, guanyar terreny, resistir, millorar, evolucionar, moure’s i un llarg etcètera. Conceptes que, sens dubte, ens condueixen a ampliar la nostra visió de camp.

Sé que hi ha estudiosos de la fotografia que afirmen que els fotògrafs són i som recordats per les nostres fotografies, potser sí, chi lo sa! Però aquestes no deixen de ser retalls de realitats més grans que ens apropen a la quotidianitat, al document o a la creació artística. Això sí: no tingueu cap dubte que només són una visió subjectiva interpretada per cada fotògraf.

Les meves fotografies no celebren esdeveniments ni els faculten en si mateixos, sinó que són un missatge sobre els esdeveniments que enregistren i l’eina que jo, com a fotògraf, utilitzo per dir-vos que he decidit que valia la pena enregistrar el que estava veient per a poder-ho compartir, més tard o més d’hora, amb tots vosaltres.

Josep Bou
Fotògraf

Per a més informació sobre l’exposició veure el blog de Josep Bou.

Del 30 de novembre al 8 de gener.

Aquesta sèrie d’obres, estan realitzades sobre metacrilat de 4mm, han estat pintades amb esprai, utilitzant la tècnica del graffiti i adaptada a les exigències del nou suport. Pe aconseguir un acabat totalment pla i brillant, les obres han estat pintades per la part posterior del metacrilat, una tècnica única i diferent, donant-li un aspecte elegant i minimalista. Emmarcada en alumini i doble trasera d’escuma de 2mm i dm de 2mm.

… des de les cançons d’autor i les versions amb sabors brasilers i cubans de Mel Semé, passant per l’indie íntim i minimalista de Le Nais, fins a arribar al concert que ens ocupa, el duo Evoéh, dos músics amb un clar compromís amb la música de tradició oral sefardita, gallega i catalana, i amb la poesia reivindicativa.

Només amb aquesta informació ja es podia intuir que es tractava d’una ocasió encara més especial de l’habitual, potser més exigent i, definitivament, no per a tothom, però indubtablement única. Tots aquests prejudicis van quedar dissipats amb la naturalitat de l’Ariana Barrabés i del Jesús Olivares, que es van presentar i van deixar clar el to amable i didàctic del concert abans de passar a interpretar algunes cançons amb quasi 1000 anys d’antiguitat. La veu impol·luta i la forma de frasejar i jugar amb paraules de l’Ariana, moltes vegades d’idiomes familiars, però desconeguts per gran part del públic; va evitar que ningú perdés l’atenció en cap moment. Una expressivitat que, sumada a la interessantíssima i precisa informació contextual, cultural i històrica, que l’artista proporcionava abans de cada cançó, va aconseguir que tothom continués amb una facilitat enlluernadora el significat de cada una d’elles. I encara no he dit res del Jesús, un músic clarament disciplinat i molt virtuós, que va alternar entre la familiar guitarra; el seu parent més llunyà, l’ud o llaüt àrab; i la més aventurera kora, una mena d’arpa africana sense trasts, feta amb una carbassa a tall de caixa de ressonància, recoberta de pell de cabra. Totes aquestes cordes, amb un exotisme més o menys exuberant, depenent de la combinació d’instrument i origen de la cançó, no van deixar de tenir un so familiar per a tots els assistents, ja que tot remetia a la forma més moderna i popular que va néixer de la influència de tota aquesta música de l’antiguitat: el flamenc. Però no ens equivoquem, Evoéh no van arribar a tocar cançons flamenques en cap moment, sinó una música tan incrustada en les arrels d’aquesta tradició ben propera a tots nosaltres que, tot i tenir quasi 1000 anys (conservant aquesta aura ancestral i misteriosa), va resultar accessible i irresistible.

Així, i com van aclarir els músics, el concert va ser una barreja de les diferents facetes de la banda: les cançons sefardites, més antigues i desconegudes; les balades tradicionals gallegues, els poemes reivindicatius que ells mateixos han musicat i aquestes introduccions contextuals i didàctiques que van acompanyar l’espectacle. Per tots aquests i molts altres motius, Evoéh passen a la fructífera llista de descobriments que Músiques de Butxaca no deixa d’oferir, mes rere mes.

David G. L.

Va ser un concert amb un ambient encara més íntim de l’habitual en el cicle de concerts de petit format de l’Ateneu, tant per part del públic; que ben segur va agrair l’oportunitat de gaudir d’un concert d’aquesta qualitat amb una distensió única; com per part de l’artista; que abans de començar l’espectacle va recalcar que el que escoltaríem es tractava d’un format quasi inèdit (era la segona vegada que el feien), ja que el seu bateria, malalt, no havia pogut assistir a la cita.

Així, acompanyada únicament per l’imponent piano de cua del Teatre Municipal i per una segona veu als cors, la Naida va començar amb la mateixa cançó que obre el seu primer àlbum, l’emotiva ‘We Carry Pleasure, We Carry Pain’, per passar de seguida a la guitarra elèctrica amb ‘Am I’, la cançó que dona nom al disc, una altra impactant balada que va equilibrar fragilitat i un to una mica més ferotge, recordant altres grans cantautores femenines. A mi, concretament, em va fer pensar en la pionera alternativa PJ Harvey. En aquest punt, tothom era conscient que estàvem davant d’una intèrpret amb una veu excepcional. El format no podia ser més perfecte per gaudir-la sense cap impediment: la Naida va continuar cantant a la guitarra, i l’acompanyament addicional de cors i piano va mantenir en tot moment la intensitat ideal. La interpretació en directe de l’àlbum ‘Am I’ va continuar amb ‘Fight’, un àlbum que la Naida va explicar que va sorgir en un moment especialment introspectiu, durant el confinament provocat per la pandèmia. I d’aquest tema vam passar a Burning, una de les primeres cançons de Le Nais, potenciant la sensualitat del concert amb una interpretació apassionada. Els altres moments destacables van ser ‘Hello Vampire’, tema també pertanyent a ‘Am I’, amb una tornada molt característica; algunes versions i, sobretot, el bis improvisat del concert, amb una cançó en forma de mantra que va quedar descartada perquè requeria un tambor, tambor que va ser substituït per una picada de mans col·lectiva en què el públic no va dubtar a participar i el resultat de la qual va ser realment impressionant.

En definitiva, va ser un concert breu, però molt concentrat, especialment íntim i intens a nivell emocional, i crec que tot això, que no sempre es compleix amb tanta exactitud, el públic ho va agrair moltíssim.

David G. L.

L’empresa Societat Anònima d’Extractes Tànics de la família Durall Serra, dedicada a la fabricació d’extractes vegetals adobadors de quebracho, pi i alzina i molt vinculada amb la majoria d’adobers de la ciutat; va fer donació de la maquinària del rellotge de la torre.

Els objectius socials de l’escola de l’Ateneu i la finalitat formativa dels fills i filles dels industrials del moment van ser les raons que van dur a aquesta empresa, fundada al 1916, a realitzar aquesta aportació tan valuosa i significativa per l’edifici. Però no ha estat fins al passat mes d’octubre de 2023 que la família Durall Serra s’ha posat en contacte amb l’Ateneu per fer-nos coneixedors del fet, que fins ara s’ignorava. També s’han aportat els documents originals on es posa de manifest aquesta donació tan valuosa i que des de l’actual Ateneu agraïm que ens hagi estat transmesa.

És significatiu que malgrat el pas del temps, les persones se sentin encara connectades a les entitats socials i culturals, i que d’alguna manera o altra segueixin configurant vincles i mantenint la història del teixit associatiu a través d’accions com aquestes. Ens agrada anar construint i reconstruint la història de l’Ateneu al vostre costat i esperem seguir fent-ho en el futur. El rellotge del temps passa i l’Ateneu segueix desenvolupant les seves accions amb la mateixa finalitat social dels seus inicis. Gràcies família Durall Serra per la vostra aportació llavors i ara.

L’objectiu de la XTAC (Xarxa de Teatre d’Ateneus de Catalunya és facilitar la contractació en bloc d’espectacles per part de diferents ateneus i possibilitar l’organització de gires que recorrin tot el territori català. Des de la XTAC s’està promovent l’ampliació dels membres d’aquesta xarxa per tal de fer més força i tenir més avantatges a l’hora de contractar els espectacles. Amb l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera ja en sumen 41 ateneus participants.

En aquesta edició es van reunir 15 cerveseres artesanes i es van celebrar diferents concerts musicals en directe que van animar tota la jornada de 12 del matí a 24h de la nit. Una jornada preparada i amenitzada pensant en tots els públics de totes les edats i grups. Podem dir que la Fira de la cervesa artesana va donar el toc d’inici per a seguir desenvolupant una trobada en els propers anys a l’Ateneu.

I si vols conèixer millor cada cervesera, aquí les tens!

LA CALAVERA: www.lacalavera.cat
ALES AGULLONS: www.masia-agullons.com
ESPINA DE FERRO: www.espinadeferro.com
MINAIRONS: www.cervesaelsminairons.com
SUBVERSIVA: www.subversiva.coop
LA MONTBUIEN-K: www.lamontbuienca.cat
KIBUS: www.kibus.cat
HOPPIT: www.cerveseshoppit.com
LA LENTA: www.lalenta.beer.com
BRIPAU: www.bripau.com
MERCURII GARAGE: www.mercuriigarage.com
BEER YOYCE: www.joycebeerco.com

Tot i que la revista va deixar de publicar-se, l’associació  segueix existint desenvolupant funcions de difusió de les revistes en format digital, així com altres publicacions disponibles a través de la seva web. L’Associació manté una plataforma online per a l’edició d’altres obres i la promoció d’activitats culturals sobre Igualada i la comarca.

L’Ateneu Igualadí té un gran interès per acollir entitats com aquesta i ajudar a compartir les diferents accions, sobretot aportant els espais per la propagació i organització de les activitats sobre publicacions referides a la cultura d’Igualada i la comarca. Desitgem que formar part de la família de l’Ateneu permeti una major difusió i coneixement de les propostes culturals que en sorgeixin. Podeu consultar la web de la revista a https://www.revistaigualada.cat/ .

Dahoud Sarhandi, cofundador de Repair Café Barcelona, presentarà aquesta  iniciativa d’economia circular que consisteix a reparar objectes avariats com electrodomèstics, equips informàtics i equips mecànics amb creativitat i empoderament. Una oportunitat única per conèixer una institució que està en primera línia de la cultura maker i preguntar-nos si podem articular una experiència similar a Igualada?

L’objectiu de Repair Café és promoure un canvi d’hàbits de consum a través de la reparació, empoderant la ciutadania amb habilitats que els permetin l’aprofitament perllongat i evitar l’impacte negatiu ambiental de l’obsolescència programada. Aquesta iniciativa neix originalment a Amsterdam i ja compta amb més de dues mil seus arreu del món.

Open Art Barcelona, que gestiona Repair Café, és la primera associació del país que ha obtingut la llicència d’Amsterdam. Va néixer el 2019 i amb el projecte Banc d’Objectes, una biblioteca d’objectes per compartir, reparar aparells avariats i transformar residus en art. Carolina Rivas i Daoud Sarhandi en son fundadors i ànima, recolzats per l’expert en reparacions d’Andreu León de Cabo Sindín.

Repair Café Barcelona també té vincles internacionals, com a membre oficial de Restarters del Regne Unit, que ha col·laborat en l’estudi de reparació d’electrodomèstics de l’Imperial College London.

Descobrir aquesta important iniciativa de primera mà, escoltar les experiències i compartir idees i noves oportunitats. Estudiants des de l’escola, secundària i batxillerat, esperem que no us perdeu aquesta presentació.

Aquest programa compta amb el suport del Consell Comarcal de l’Anoia, del Departament d’Empresa i Treball i Catalunya Emprèn+I de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona.

+info sobre Repair Café Barcelona:

Banco de objetos

I així va aparèixer l’anunciat com a “supermúsic” cubà, armat amb dues guitarres i rodejat per tot l’equipament necessari pel que el Quico ja va avançar que seria un concert de “cançons amb loops electrònics”. Mel Semé, bateria, guitarrista, pianista i veu privilegiada; va estudiar música a l’Havana, però ha viatjat per tot el món i, des de fa vint anys, resideix a Barcelona. De fet, la primera meitat del concert va estar recolzada sobre el seu extens currículum, tant en solitari com de projectes en què participa. L’espectacle va arrencar amb Marigold, una cançó de la seva banda californiana Gone Gone Beyond, per continuar amb altres dos o tres temes propis que el públic no va reconèixer (en contrast amb la tònica del que seria la segona meitat, més animada, del concert) però que tothom va escoltar i gaudir amb immaculada atenció. En aquest primer grapat de cançons ja va quedar clar el domini del Mel dels instruments triats, tant de la guitarra, amb freqüents passatges instrumentals i solos, com de la veu; així com la seva faceta de percussionista reputat, programant constantment subtils, però elaborats ritmes electrònics que donaven textura a tots els temes.

Va ser llavors quan el fins ara pudorós músic va començar a explicar la seva història: en Mel ens va parlar de Cuba, i de Catalunya, des del seu punt de vista, i ens va presentar a la seva parella i futura esposa, que es trobava entre el públic, per dedicar-li la següent cançó: Yolanda, el clàssic cubà del cantautor Pablo Milanès. Aquesta llarga introducció parlada, que en altres circumstàncies podria pecar d’innecessària, es va revelar com una de les principals virtuts de la segona meitat del concert, en la que abundarien les versions de cançons més conegudes, en gran part, gràcies a l’honestedat, el sentit de l’humor i la tendresa irresistibles del músic. Encara més, va dotar a la cançó d’una emoció i energia que van mantenir-se durant els casi deu minuts que va durar la seva interpretació, improvisació a la guitarra inclosa. Un altre moment enlluernador va arribar a continuació, amb la participació de la seva filla adolescent, també entre els assistents, on la complicitat entre pare i filla va ser electritzant.

El tram final, en el que el Mel ja no va deixar de parlar, va ser una bateria de versions variades en què vam poder escoltar des de cançons que el músic va aprendre treballant pels carnavals de Brasil, passant pels inconfusibles acords del ‘Blackbird’ del Paul McCartney; un tribut als grans cantautors catalans, amb ‘Mediterráneo’ i ‘Que tinguem sort’; per acabar tornant a Cuba, concretament a Mayarí, amb el ‘Chan Chan’ que van popularitzar els Buena Vista Social Club, que va provocar que tot el públic s’aixequés a ballar. Menteixo: no tothom es va aixecar, però, com va puntualitzar el Mel, fins i tot els que continuaven asseguts estaven fent “el ball de la cadira”. D’aquesta manera, en un concert que va desbordar la duració habitual de les cites de Músiques, tothom va viatjar (i ballar) arreu del món sense necessitat d’abandonar el seu seient a sobre de l’escenari del teatre. A vegades, la música és així.

David G. L.

A una edat primerenca va començar la seva inquietud per la composició i l’acostament a múltiples instruments entre els quals va destacar la guitarra, el piano i la bateria.

Ha viatjat per Europa formant-se musicalment i fent diferents gires. Des de 2003 resideix a Barcelona. Mel Semé ha compartit escenari amb: Youssou Ndour, Steward Copeland, Kymani Marley, Giovanni Hidalgo, Nicholas Payton, Steve Coleman, Fito Paez, Damien Rice entre d’altres… Actualment gira activament amb el seu grup Gone Gone Beyond i és baterista del Bardia Charaf Quartet. Un artista inquiet que fa parada a Igualada que no podem deixar escapar. Seguiu-lo a @melseme.

Tornen els concerts dalt l’escenari del teatre amb una copa a la mà. Seu al costat de la millor música. Entrades a tiquetsigualda.cat.

S’ofereixen quatre nivells, per cobrir des del primer cicle de primària, amb el Lego®Robotics per infants de 6 a 8 anys fins al taller La Malla Jove, per assessorar en la creació i producció utilitzant impressió 3D, tall làser, etc. a partir dels 16 anys. Per als de 8 a 10 anys s’ofereix el Reprograma’t, de programació amb els diversos llenguatges tecnològics, que lliguen el joc amb la tecnologia, i l’Inventors 3.0, per introduir al món maker a les noies i nois a partir d’11 anys.

És important que les famílies coneguin aquesta oferta d’altíssim nivell internacional, amb un preu molt asequible i que vincula el joc i la tecnologia, inspirant-se en el concepte dels FabLab creada al Massachussets Institute of Technology, i concretant-se en els Espais Maker -fem-nos ho nosaltres mateixos i ajudem-nos a fer-ho- com s’identifica l’Espai Malla.

El procés d’inscripció és molt senzill accedint a través de l’enllaç de la pàgina web espaimalla.cat, on hi ha tota la informació de cada activitat a més de tota la informació de l’entitat. Cal aprofitar aquest eina excel·lent que podem disfrutar a l’Ateneu d’Igualada.

Penedès Online entrevista a Mireia Claret com a presidenta de l’Ateneu per donar a conèixer l’exposició ‘18 objectes per descobrir. 160 anys de l’Ateneu‘, així com la que es farà a l’Arxiu Comarcal d’Igualada ‘L’Arxiu de l’Ateneu’. Tota una descoberta! Aquí podreu escoltar el podcast de l’entrevista.

Enllaç a l’entrevista.

Us deixem aquí el recull de les activitats que s’estan realitzant fins la tardor, perquè no te’n perdis ni una! Si vols més detalls visita la nostra agenda.

30/06/23 Certamen de música jove
04/07/23 Premis Mercè Rodoreda amb Òmnium
05/07/23 Fit dance a la Pista
09/07/23 Open mic
11/07/23 Concert de Jazz (covers) d’Alumnes de l’EMI
12/07/23 Fit dance a la Pista
15/07/23 Creativat Teatre/Música (Acadèmia Dell’Arte)
20/07/23 Cinema a la Fresca
20/07/23 Inauguració Exposició Museu 18 objectes per descobrir (fins 03/09/23)
21/07/23 Presentació programa i cartell de FM de l’Ajuntament a les escales de l’Ateneu
21/07/23 Eugeniades
27/07/23 Cinema a la Fresca
21/08/23 Lliurament del Penó de la Ciutat (Saló de Sessions de l’Ajuntament)
22/08 al 26/08  Visites Guiades per l’Ateneu amb David Martinez
23/08/23 Rebuda de la Pasacalle (amb FESTHI)
24/08/23 Portada del Penó de la Ciutat (Missa en honor a Sant Bartomeu i tot seguit Processó; Ajuntament – Santa Maria)
26/08/23 Concert de Lali Begood Jardí Prohibit
26/08/23 Torneig d’Escacs al vestíbul
27/08/23 Portada del Penó de la Ciutat (Ofici solemne en honor a Sant Bartomeu; Ajuntament – Santa Maria)
18/11/23 Festa de la Cervesa
23 al 25/11/23  Premis Zoom Festival

Aquest dimarts 20 de juny hem fet entrega dels Premis de Recerca Jove al espai del Campus Universitari d’Igualada. El Premi Local és atorgat cada any per l’Ateneu Igualadí en reconeixement als millors treballs en recerca d’àmbit local.

Han guanyat el premi la Roser Figueras Martínez (premi d’àmbit científic i tecnològic), la Maria Elna Güell Jorba (premi d’àmbit artístic) i Nil Mercader Talló (premi d’humanitats i ciències socials). Junt amb els guanyadors hi trobem la Mireia Claret, Presidenta de l’Ateneu, així com membres del Jurat, la Maria Rosa Pares i Pau Duran.

Enhorabona a tothom per la bona feina!

El pròxim dilluns  5 de juny, amb motiu del Dia de l’Associacionisme Cultural, l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera ofereix a la ciutadania una jornada de portes obertes per mostrar a tothom que se senti interessat la nostra feina i instal·lacions, i fer valdre la tasca que fem.  D’aquesta manera, qualsevol persona podrà apuntar-se a qualsevol de les dues visites guiades que es realitzaran al llarg de la jornada, una primera visita a les onze del matí i una segona i última visita a les cinc de la tarda.
Com hem dit, seran visites guiades, que mostraran les diverses sales i espais que conformen l’edifici modernista històric de l’entitat al mateix temps que els contextualitzen amb una mica d’història explicativa. Una oportunitat única per descobrir més sobre l’Ateneu Obrer més antic de Catalunya.

El també saxofonista va confessar que va assistir com a públic a aquell concert inaugural, moment exacte en què va decidir que ell també havia d’actuar en aquestes condicions. Per fer-ho tot més rodó, ell i la seva banda, Tres Tambors, van decidir aprofitar l’ocasió per tancar un altre cercle: el de l’àlbum Suite Salada, el millor disc de jazz de 2017 segons la revista Enderrock, interpretant-lo amb la formació original per (probablement) última vegada.

Amb només unes breus instruccions (“podeu aplaudir, ballar, posar-vos de peu quan vulgueu”), una brúixola (el quartet americà del pianista Keith Jarret a la dècada dels 70, ni més ni menys) i una tauleta de fusta plena d’abaloris, campanetes i estris exòtics variats, aparentment més propis d’un antic xaman que d’un músic modern, la banda va començar el ritual: 60 minuts ininterromputs de sons al·lucinants i paisatges sonors que els quatre components van transformar amb les seves mans una i altra vegada davant dels nostres ulls atònits. La peça va arrencar amb una llarga introducció ambiental en la que l’Albert va combinar amb precisió totes les eines que tenia a la taula per transportar-nos a l’illa menorquina que va inspirar la suite. Els Tres Tambors van acompanyar-lo en tot moment, amb una subtilesa que va caldejar atmosfera del teatre a foc molt i molt lent, fins que finalment va aparèixer, elegant però robusta, la línia de (contra)baix de Marko Lohikari, al que aviat s’hi van unir la desordenada creativitat de la bateria de l’Òscar Domènech i la contundència majestuosa del piano de cua del Marco Mezquida. Va ser en aquest moment quan va aparèixer, triomfant, el saxo de l’Albert, amb el seu estil generós i molt melòdic; un so que va resultar gloriós després d’aquest meticulosament construït preludi. No va faltar de res, a destacar: els passatges més insistents, gairebé coquetejant amb el rythm and blues i el rock and roll més primitius, on us asseguro que el Marco Mezquida sonava, per moments, més a prop del Fats Domino que de qualsevol pianista de jazz (crec que mai havia vist fer sonar un piano de cola d’aquesta manera a la comarca de l’Anoia!); i els múltiples i meravellosos solos que, tant l’Albert al saxo com el Marco al piano i, més puntualment, el Marko al baix i l’Òscar a la bateria, ens van regalar, sempre situats de forma orgànica dins la pròpia suite, mai forçats, sempre elaborats, reveladors, i, sovint, aclaparadors. Així va arribar la conclusió, anunciada pels sons juganers que ens havien donat la benvinguda feia escassos minuts, massa aviat, com si deixéssim enrere aquesta fantàstica illa que els músics ens acabaven de descriure: els seus colors, les seves olors, els seus sons, les seves textures…

En fi, un cop a casa i després d’una allargada i merescuda ovació unànime dels més de cent viatgers, l’Albert va i ens proposa fer panellets: Panellet song, una frenètica melodia inèdita a la Ornette Coleman, un tema molt animat que, si bé va trencar amb la qualitat més etèria de la suite, va oferir als músics una última oportunitat de demostrar el seu virtuosisme en els seus respectius instruments. Crec que ningú va abandonar el teatre sense la sensació d’haver presenciat un espectacle irrepetible aquella nit. A vegades, a les Músiques, hi ha talent de sobres per a varis concerts dalt l’escenari.

David G. L.

L’himmeli és una decoració geomètrica de palla que es fa a Finlàndia i a altres països nòrdics per Nadal. Tradicionalment, es feia per assegurar una bona collita de sègol l’any següent.
Helka Folch va aprendre a fer himmelis de la seva mare, Terttu Eskelinen, i als tallers d’himmeli del centre cívic de Kuopio.

El que s’obtingui de vendes de les peces es donarà al VHIO (Vall d’Hebron Institut d’Oncologia).

Aquesta atmosfera especialment familiar va quedar ratificada pel brindis de gintònic que els tres músics van dedicar als afortunats assistents, com si ens donessin la benvinguda al seu local d’assaig, abans de seure als seus respectius instruments per posar-se a treballar.

Treballar es un verb triat, perquè la professionalitat que els tres músics desprenien a cada nota que tocaven va ser absolutament palpable des del primer moment. Un altra paraula que venia immediatament al cap era felicitat. El Juan Zelada és un músic feliç, sensació que sospito que té molt a veure amb la sensibilitat pop de la que totes les seves composicions i interpretacions en fan gala, inclús les balades més tendres acaben desembocant en una catarsi musical. Zelada va estudiar a l’escola de Paul McCartney de Liverpool, herència i influencia molt acusada en la seva música. Així, el concert va anar evolucionant fent un repàs de gèneres musicals, sobretot d’arrel negra, passats per un filtre de felicitat pop: moltíssim soul (l’anomenat blue-eyed soul, tot i que juraria que Zelada té els ulls marrons), blues, blues amb una mica més de rhythm, funk i, fins i tot, reagge. El domini que els tres músics tenen per jugar amb tots aquests gèneres va quedar patent amb el to de jam-session (sense arribar a una improvisació total, ja que la sensació de control era contínua) al que molts dels temes que van tocar s’acabaven apropant. La bateria del Pablo Díez es va desmarcar de seguida i era evident que el músic s’ho estava passant genial. Miguel Sempere, que celebrava el seu aniversari, també estava tenint una gran nit, regalant solos de guitarra compactes, fluids i funcionals una vegada rere l’altra. Per la seva part, el Juan Zelada, un frontman total, no va deixar d’interactuar amb el públic en cap moment, mentre cantava, tocava el teclat i cobria l’absència de baixista (una llàstima, sobretot tenint en compte la seva importància en els gèneres musicals que es van degustar) amb un segon teclat. Baix, teclat, veu i públic: quatre instruments a la vegada amb una eficiència i un virtuosisme esfereïdors.

No fa falta assenyalar que els assistents estaven totalment entregats a l’espectacle, corejant els constants ganxos melòdics que decoren gairebé totes les composicions de Zelada i, finalment, posant-se de peu i ballant els temes més eufòrics que van dominar l’últim terç del repertori. El que sí que s’ha de dir és que va ser una cita en què el format de Músiques de Butxaca va brillar més que mai: en primer lloc, perquè va convidar de forma instantània a aquesta compenetració entre músics i públic, així com a aquest aspecte lúdic que tots els temes van tenir; i, en segon lloc (i crec que aquesta va ser la gran victòria de la nit), per la facilitat d’un artista com Zelada a l’hora de subvertir aquest format i portar-lo al seu terreny, per convertir-lo en una festa col·lectiva que hagués funcionat igual de bé en una sala de concerts plena de gom a gom.

David G. L.

Horari:
De dilluns a divendres
de 9:00h a 13:00h i de 16:00h a 20:00h.
T. 938 030 763

A l’Ateneu Igualadí presento una mostra de les darreres col·leccions i una sèrie nova, Natura plaent, on he volgut plasmar la natura orgànica, l’essència, més enllà d’una representació visual. La connexió amb la natura i aquesta manera obstinada que té de seduir-me m’inspira cada dia, em regala bellesa i el repte és captar-la, pintar-la. L’emoció i la intuïció són el motor. En el procés creatiu experimento, invento, descobreixo i en aquest transitar lliure em sento feliç. És la meva particular mirada d’interpretar natura i emocions. I el resultat és bonic, transparent, honest. En les meves exposicions convido a cercar el detall i descobrir petits mons amagats en els paisatges fent una picada d’ullet a l’espectador.

Sobre mi
La meva vinculació amb el món de la cultura a través de la meva professió com a programadora cultural a l’Ateneu Igualadí m’apropa a l’art. Alhora m’inicio agafant els pinzells seguint el batec de la meva
inquietud creativa, tot plegat comença a fnals dels anys noranta. De formació autodidàctica, la meva obra és resultat d’anys d’explorar fns a trobar el meu propi llenguatge pictòric, una manera particular d’expressar qui sóc a través de la pintura. Treballo sobre cartolina i llenços. Pintura a l’oli i acrílica.

Col·leccions:
Natura i sentiments, Paisatges impossibles, Sinuós I, Sinuós II, Finestres de Natura, Mentre els carrers dormien, La poètica del mar i ara a l’Ateneu Igualadí, Natura plaent.

Tenim una sorpresa que no esperaves, sí, sí, d’aquelles que només passen a Igualada… degut a la gran demanda sorgida torna La Corte del Faraón! La producció més emblemàtica de l’Ateneu Igualadí que va arrasar al teatre durant la Festa Major 2022, es podrà tornar a viure els dies 11 i 12 de febrer.

És l’obra en què diferents entitats i professionals igualadins es troben per mostrar una petita part de la nostra història, un fet històric que parla de desitjos, frustració i censura, sota la direcció d’en Pep Farrés i amb la participació de la Coral Xalest, l’orquestra JOSA, i un bon nombre d’actrius i actors de la comarca entre d’altres. Una iniciativa memorable des de l’Ateneu per la ciutat.

Si no saps què regalar per aquest Nadal, o simplement vols fer el regal més propi i diferent, pots comprar les entrades a partir del 20 de desembre a tiquetsigualada.cat. I deixa’t portar per un esdeveniment únic que tenim la sort de poder repetir per darrera vegada.

L’objectiu d’aquest format d’espectacle és acostar la música en directe i donar a conèixer músics locals i d’arreu, una filosofia ambiciosa que de ben segur assolirem de nou amb aquesta nova represa del cicle de concerts.

A causa del COVID vam haver de deixar-lo de fer, i ara al 2022 ja tenim a punt la tornada. Comptem per aquesta nova edició amb el membre de junta Quico Vallès (Quico13) que s’ha implicat en el projecte i té una trajectòria musical sòlida que l’avala per portar els millors músics del moment, propostes innovadores i ser altaveu de joves talents.

Els concerts es faran un divendres de cada mes en un magnífic context, el Teatre. A les 9 del vespre tornarà la màgia dalt l’escenari per veure els músics tocant i al públic gaudint de les peces tot prenent un gintònic.

La temporada arrencarà amb el trio de Roser Monforte, saxofonista amb una dilatada experiència en diverses bandes musicals i que ha tocat en diferents teatres i festivals. Actualment, dirigeix l’espectacle de música i dansa contemporània TAD!  i  la formació Roser Monforte Trio.

El primer concert oferirà una paleta de colors que conformen aquest paisatge sonor ideat per la saxofonista Roser Monforte, acompanyada del propulsiu i sòlid baterista Jordi Pallarés, i del brillant guitarrista, Pau Mainé. Junts conformen un triangle de sonoritats que s’entrellacen i dialoguen. Conviden el públic a un viatge per aquest paisatge sonor, que anirà des de la calma i la subtilesa fins a la rauxa frenètica.

Tota la informació i venda d’entrades a Músiques de Butxaca.

Si voleu anar fent boca podeu consultar el seu canal de Youtube i deixar-vos anar…

Tenim la millor proposta de la mà dels docents més qualificats per aprendre tecnologia des de ben petits!

INVENTORS 3.0

Edat: a partir 11 anys
Horari:  divendres (a partir del 7 d’octubre), de 17:15 a18:45h
Lloc: Espai Malla (Ateneu Igualadí), carrer de Sant Pau 9, Igualada.
Preu: 45,00€ trimestrals
En aquesta activitat proposem fer un pas més cap a la cultura maker, combinarem algunes pràctiques proposades pel monitor i amb la construcció de projectes que l’alumne esculli segons els seus coneixements i habilitats. Durant el desenvolupament del projecte guiat de tecnologia i robòtica aplicada: s’ensenya a fer un bon ús de les eines i la maquinària de l’Espai Malla, els principals conceptes de la mecànica: palanques, engranatges, etc. Seguirem en el món de la programació a través de plataformes com MAKECODE, TINKERCAD, per tal d’acabar el curs amb projectes més complexos d’Arduino. El ritme i els projectes s’adapten al nivell de l’alumne.
Inscripcions: https://forms.gle/UGXPNEgxsTQqC4H98

LEGO® ROBOTICS

Edat: 6-8 anys (a partir de 6 anys)
Horari:  dimarts (a partir del 4 d’octubre), de 17:15 a18:30h
Lloc: Espai Malla (Ateneu Igualadí), carrer de Sant Pau 9, Igualada.
Preu: 45,00€ trimestrals
Introducció a la tecnologia de la mà de Lego®. Abans d’entrar de ple amb el que popularment diem robòtica, aprendrem crear petites màquines simples a través d’engranatges, palanques i politges.. construirem enginys per resoldre petits reptes que ens permetran treballar les STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) per posteriorment iniciar-nos a la programació per blocks a través de kits com Lego® WeDo.
Inscripcions: https://forms.gle/65Fb3YCywmsKHjgW7

REPROGRAMA’T

Edat: 8-10 anys (a partir de 8 anys)
Horari:  dimarts (a partir del 4 d’octubre), de 18:45 a 20:00h
Lloc: Espai Malla (Ateneu Igualadí), carrer de Sant Pau 9, Igualada.
Preu: 45,00€ trimestrals
Introducció a la programació educativa de la mà de Scratch, Lego® Mindstorms, Makeblock®, Microbit®..
La programació de diferents llenguatges informàtics ens permet definir una seqüència de passos i accions que la computadora interpreta i permet que aquesta i l’usuari s’entenguin. En el nostre dia a dia som usuaris de molts enginys que funcionen gràcies a la programació, en aquest extraescolar proposem fer uns primers passos per aprendre a ser creadors i no només usuaris.
Inscripcions: https://forms.gle/qpsLJ3paeg1w29ys5

Avui hem entregat els Premis de Recerca de Batxillerat dins el marc dels Premis Igualada Recerca Jove.
Volem felicitar al Macià Oliva Sabater pel millor treball local humanístic i social ‘1919’ i a la Rut LLombart Elias pel millor treball local científic tecnològic sobre les ‘plantes medicinals’. Ens alegra veure que les persones joves amb iniciativa acaben recollint el fruit del seu esforç i aportant a la ciutadania nous àmbits de coneixement social i científic. Us animem a seguir endavant i a que altres joves seguiu els seus passos!
Agraïments a:
@universitatdelleida @ajigualada #treballsderecerca #idgbatx #Ceci #dissenyigualada @rotaryigualada

L’Ateneu s’ha omplert de les obres dels artistes Ginagiore i Chema-b del 17 de maig al 5 de juny. Passa-hi, fes una volta, sopren-te amb la proposta d’aquests dos artistes d’Igualada. Es tracta de dos artistes que amb el temps han anat evolucionant fins crear un estil ben propi i personal, jugant amb les geometries, les formes, els personatges i els colors vius, sempre amb un toc retro que els fa ben particulars i reconeixibles.

Si et passeges per la ciutat o vora el riu els descobriràs… petits tresors urbans amagats.

La primera part de l’Assemblea es va dedicar a fer un repàs de les accions dutes a terme al llarg del 2021, com dèiem, un any encara marcat puntualment per la pandèmia, però que malgrat tot ha pogut finalitzar-se amb noves propostes molt destacables com ara la creació de l’Espai Malla al mes de febrer de 2021, la Sala d’Exposicions al desembre, que ja porta quatre exposicions diferents, i la Sala Petita de l’Ateneu Cinema també al desembre, que permet combinar el cinema més comercial amb el més alternatiu així com els documentals (amb Docs Barcelona) i el cinema familiar en català (amb Pack Màgic i Òmnium Anoia).

Cal fer un apunt especial sobre l’Espai Malla, que ara mateix permet reunir un públic molt divers (infants i adults, homes i dones), i on es desenvolupen activitats formatives, makeathons i projectes de recerca tecnològica que ens permeten convertir-nos en un espai d’innovació i de creació des de la pròpia ciutadania que pot arribar a ser molt potent a la ciutat. Es tracta d’un espai cofinançat per la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal i l’Ajuntament d’Igualada.

Altres novetats destacables han estat l’aposta per un Ateneu sostenible energèticament, que es tradueix en la instal·lació de plaques fotovoltaiques que en l’actualitat ja aporten l’energia necessària pel manteniment de l’edifici. També ho és la col·laboració de l’Ateneu en les accions entorn la proposta ‘Els ateneus no oblidem’ que treballa sobre l’espoli franquista des de la FAC (Federació d’Ateneus de Catalunya). De cara a la festa major 2022 l’Ateneu promourà l’obra ‘La Corte del Faraón’ amb música de La Josa i la Coral Xalest, amb joves igualadins i membres de la Companyia de Dansa Dell’Arte per l’actuació.

De cara a l’any 2022/23 les propostes es centren en  diversos aspectes: en primer lloc una millora en la comunicació més acotada als interessos i necessitats particulars així com l’ampliació dels avantatges per a socis i sòcies. I finalment, l’objectiu de fer créixer en nombre les persones que formen part d’aquesta gran família que és l’Ateneu Igualadí, incrementant la massa social en un 10%.

Tot esperant que arribin els 160 anys de l’entitat a l’agost de 2023, s’aniran assolint mica en mica tots aquests objectius i probablement molts més. Esperem que la comunitat ateneista no deixi de créixer per donar valor a les persones i la participació de la societat.