Manuel Delgado… el visitant de l’octubre
Dimarts 8 d’octubre de 2019
Espai públic i democràcia. El paper del carrer en les mobilitzacions socials
L’espai públic no existeix. Efectivament. Així de rotund va ser en Manuel Delgado amb la seva visita al Dimarts Disruptiu. Per què no existeix? Perquè l’espai públic està concebut com un lloc on regna l’urbanisme i la urbanitat, és una zona que significa segons el concepte polític “esfera de co-existència pacífica i harmoniosa de la societat heterogènia”. Aquesta definició transmet un ideal d’una societat culta formada per persones iguals i lliures, que encara que “sent sovint desiguals, han d’aprendre a comportar-se a cada moment com si fossin només diferents”. D’alguna manera s’ha construït una noció política de l’espai públic relativa a l’igualitarisme dels sistemes democràtics.
Així, amb una definició com aquesta, s’oculta la realitat d’unes relacions socials asimètriques, i l’Estat aconsegueix desenvolupar una pretesa funció integradora i de mediació que en realitat no es dóna. Malgrat que aquesta utopia, segons Delgado, és impossible, s’expulsa a tota aquella persona que contradigui o desmenteixi aquesta utopia.
“És una quimera, una llegenda, quelcom de què es parla o escriu, fins i tot que es proclama administrar, però que no ha vist ni veurà ningú, almenys en una societat capitalista.”
Les persones que habitem els espais del carrer ens defineixen diferents aspectes relatius a la classe, l’edat, el gènere, l’ètnia, la “raça”… de manera que tot plegat ens fa asimètrics. Segons quina sigui la combinació d’aquests elements, segons a quins individus o col·lectius, aquest espai públic no els acull, perquè no és per a ells, és “per a una classe mitjana universal i feliç, en un món sense conflictes ni misèria”.
Font: BCN Metròpolis