Més de 100 anys de futbol a l’Ateneu Igualadí: la història de la Secció Esportiva que ha fet comunitat a Igualada

En el cas de l’Ateneu Igualadí, aquesta història té una data referent molt concreta: el 5 d’octubre de 1919 amb la constitució de la Secció Esportiva Ateneu.
Des d’aleshores, moltes generacions han passat pels seus equips, pels seus camps i per les seves activitats.
Tantes cosess han evolucionat en tot aquest temps:

Les categories.
Els camps de joc.
Les equipacions.

Però hi ha una cosa que es manté sempre: la capacitat de l’esport per reunir persones. I això connecta directament amb l’essència de l’Ateneu. L’Ateneu Igualadí ha definit al llarg de la seva història la cultura, el coneixement, la llengua i l’esport com a elements transversals de la seva activitat. En els seus propis estatuts, l’entitat estableix entre les seves finalitats la difusió de la cultura, el foment de l’associacionisme, la convivència i la pràctica esportiva.

Així que parlar del futbol de l’Ateneu és parlar també de la seva història.

El futbol també fa Ateneu

Des de 1919, el futbol ha estat una altra manera de fer Ateneu, fomentant els valors que en son el nucli:

Educar, relacionar, integrar i construir comunitat a través de l’esport.

Una altra manera d’arribar a les persones.

Una altra manera de crear vincles entre generacions.
Una altra manera de donar vida a l’associacionisme.
Una altra manera de fer que l’Ateneu sigui un espai de tots.
Perquè un Ateneu no és només un edifici.
No és només un teatre.
No és només una sala de cinema.
No és només una biblioteca.

I tampoc no és només un camp de futbol.
És la suma de totes les persones que hi participen, que hi aprenen, que hi creen, que hi comparteixen i que hi deixen una part de la seva història.

I és precisament aquí on el futbol adquireix tot el seu sentit.

El futbol també fa Ateneu.

Més d’un segle després, continua sent una manera de fer comunitat a Igualada.

Els ateneus: educar, associar i construir comunitat

Els ateneus catalans van néixer amb una clara vocació educativa i social. El model ateneístic es va desenvolupar a Catalunya amb una especial voluntat d’oferir instrucció i cultura a les classes populars i obreres, convertint-se en espais de formació, participació i relació. La Federació d’Ateneus de Catalunya els defineix com un element decisiu per a la modernització i la cohesió de la societat catalana.

L’Ateneu Igualadí va néixer l’any 1863 precisament amb aquest esperit: fomentar la instrucció del sector obrer i posar la cultura i la formació a l’abast de tothom. 

Amb el pas del temps, els ateneus van anar ampliant les seves activitats. Biblioteques, teatre, música, conferències, excursionisme, esports i moltes altres formes de sociabilitat van convertir aquests espais en autèntics centres de vida comunitària.
No es tractava només d’oferir activitats.
Es tractava de crear un lloc on les persones poguessin aprendre, trobar-se, participar i formar part d’un col·lectiu.

En definitiva:

Educar + associar + fer cultura + practicar esport + crear comunitat.

A principis del segle XX, l’esport va adquirir una nova dimensió social. La pràctica esportiva es relacionava amb les noves idees sobre higiene, salut, educació física i desenvolupament personal, però també amb una nova manera d’entendre la vida col·lectiva.

Practicar esport significava trobar-se amb altres persones, formar part d’un grup, assumir unes normes, cooperar i compartir objectius.

Per això l’esport encaixava perfectament dins del projecte ateneístic.

I l’Ateneu Igualadí ho va entendre així.

El 1920 l’entitat va comprar el Camp del Xipreret i el va convertir en camps d’esport. Durant anys, es va convertir en un dels grans espais esportius de la ciutat.

I el català? També es construeix allà on vivim.

Els ateneus han tingut històricament un paper molt important com a espais de sociabilitat, cultura i transmissió de la llengua catalana.

I avui aquest compromís continua.

Una diagnosi sobre l’ús del català als ateneus presentada per la Federació d’Ateneus de Catalunya el juny de 2026 confirma que aquestes entitats continuen sent espais rellevants per al foment de la llengua i la cohesió social. L’estudi destaca la importància de reforçar la presència i l’ús habitual del català en les activitats, els espais d’acollida, el paisatge lingüístic i les xarxes socials.

Però la llengua no es manté viva només perquè aparegui en un programa, en un cartell o en una activitat cultural.
Una llengua es manté viva quan és una llengua d’ús.

Quan serveix per parlar.

Per relacionar-se.

Per jugar.
Per aprendre.
Per animar.
Per donar instruccions.
Per fer bromes.
Per celebrar una victòria.
Per consolar després d’una derrota.

Per això l’esport també pot tenir un paper en la vitalitat del català.

No perquè el futbol tingui com a finalitat específica defensar una llengua, sinó perquè és un dels molts espais quotidians on aquesta llengua es viu i es transmet.

Perquè una llengua també es manté viva als llocs on la gent es troba, juga, aprèn, participa i se sent part d’una comunitat.

LES FOTOGRAFIES HISTÒRIQUES AQUÍ I A LES NOSTRES XARXES -> FOTOS
L’ENTREVISTA AMB EL PRESIDENT TONI CODINA  ->  AL NOSTRE INSTAGRAM