Acaba el curs del TardesxPensar amb Joan González Guardiola

Joan González Guardiola és vicedegà del Grau de Filosofia de la Universitat de les Illes Balears i professor del Departament de Filosofia i Treball social de la mateixa universitat. Es va doctorar l’any 2005 amb una tesi titulada Temps i mesura. Investigacions fenomenològiques sobre temporalitat i cronometria. S’ha especialitzat en fenomenologia i les seves investigacions transcorren per temes de gran diversitat com l’economia, la consciència o la corporalitat. Ha publicat llibres com Heidegger y los relojes (2008) o Mercancía y deuda: Aportación de una fenomenología del dinero a los fundamentos de la teoría monetaria (2017), així com articles sobre aquestes qüestions en diferents revistes especialitzades. Des de l’any 2022 és president de la Societat Espanyola de Fenomenologia i membre del Husserl Circle. Cal mencionar que Joan González és el creador de la iniciativa “Filosofia per a pingüins”. Es tracta d’un projecte multidisciplinari en el qual, a través de l’art, l’espectacle, l’humor i el pensament en viu, s’aconsegueix apropar la filosofia a tots els públics.

Salut mental, neurodivergència i lluita de classes

Dos moviments antagònics semblen sacsejar tots els debats actuals al voltant de la qüestió de la “salut mental”. Per una banda, alguns discursos semblen combatre, en nom de la inclusió, qualsevol intent de definir una “normalitat” en tant que aquesta suposaria la regulació del caràcter particular de la vida a una “normativitat” gens innocent i esbiaixada políticament en termes de l’hegemonia de les capacitats. Per altra banda, l’altre moviment sembla precisament aferrar-se a cert concepte de “naturalesa humana” en termes de finitud i vulnerabilitat definits com a límits a preservar davant dels mandats d’una productivitat il·limitada i accelerada que desborda precisament les nostres capacitats humanes i ens emmalalteix. L’objectiu de la present exposició consistirà a proposar que, lluny d’oposar-se, ambdós discursos convergeixen en presentar la possibilitat d’articular harmònicament ambdós aspectes (la crítica a la normativitat i la reivindicació dels límits de la naturalesa humana), possibilitant una articulació entre la qüestió de la reivindicació de la diversitat neurodivergent i la lluita de classes.