L’Ateneu vist per Josep Bou

Quan la direcció de l’Ateneu Igualadí va proposar-me crear una exposició fotogràfica singular sobre l’entitat i sumar-me així als molts actes i esdeveniments organitzats per celebrar els seus 160 anys, reconec que vaig experimentar una gran satisfacció, però també vaig sentir el pes de la responsabilitat. Superats els primers moments de vertigen que hom sent davant el buit que suposa iniciar un nou projecte, vaig decidir que només el podia encarar com tots els que he fet: des de la més absoluta llibertat.

Portar més de mig segle en aquesta professió de fotògraf no ha minvat la meva curiositat, passió i compromís en la recerca de nous formats estètics, conceptuals i narratius a l’hora de bastir un projecte fotogràfic, ja que m’avorreix solemnement tot allò prefixat i dogmàtic.

Diuen que l’entusiasme d’un fotògraf amb un tema no guarda una relació essencial amb els seus continguts o valors. I que la mirada del fotògraf, àvida i tenaç, no només es resisteix a la classificació i avaluació tradicionals dels seus temes, sinó que procura conscientment conferir importància a les coses que li interessen, desafiar-les i subvertir-les. He de dir-vos que la meva intenció a l’hora de realitzar aquesta exposició no era desafiar ningú, però sí mostrar que les coses es poden veure des d’una nova mirada.

Si reduïm a la quinta essència la mirada o, millor dit, l’enquadrament descobrirem secrets en les realitats que observem. Per això els macros són un elogi d’allò mínim, reafirmant la importància i la diferència entre allò petit i allò insignificant. Tot, sense excepció, és un fragment de quelcom major i l’escala la definim nosaltres. Els reflexos, en canvi, habitualment ens sorprenen, ja que difícilment un pot preveure què ens retornaran i en ells gairebé sempre hi intuïm el pas del temps. Em captiva fotografiar aquestes superfícies que m’ofereixen imatges magnífiques, irrepetibles, misterioses, màgiques i distorsionades d’un espai. Tanmateix, les fotografies en moviment, una tècnica que vaig començar a experimentar als inicis dels anys setanta en unes fotografies fetes al Duomo de Milà, puc afirmar que ens connecten directament amb conceptes com ara avançar, guanyar terreny, resistir, millorar, evolucionar, moure’s i un llarg etcètera. Conceptes que, sens dubte, ens condueixen a ampliar la nostra visió de camp.

Sé que hi ha estudiosos de la fotografia que afirmen que els fotògrafs són i som recordats per les nostres fotografies, potser sí, chi lo sa! Però aquestes no deixen de ser retalls de realitats més grans que ens apropen a la quotidianitat, al document o a la creació artística. Això sí: no tingueu cap dubte que només són una visió subjectiva interpretada per cada fotògraf.

Les meves fotografies no celebren esdeveniments ni els faculten en si mateixos, sinó que són un missatge sobre els esdeveniments que enregistren i l’eina que jo, com a fotògraf, utilitzo per dir-vos que he decidit que valia la pena enregistrar el que estava veient per a poder-ho compartir, més tard o més d’hora, amb tots vosaltres.

Josep Bou
Fotògraf

Per a més informació sobre l’exposició veure el blog de Josep Bou.