L’Eulogi

Vaig conèixer l’Eulogi en els jurats del Premi d’Art Digital Jaume Graells, ja fa 29 anys, en uns moments en què la tecnologia informàtica estava entrant a la llar dels ciutadans. Només feia quatre anys que s’havia fet públic el protocol que va permetre la Web Internet.

L’Eulogi feia temps que s’hi barallava i ja tenia un bon currículum en diferents iniciatives tecnològiques. Home d’interessos molt diversos que anaven de la biologia al disseny, de la informàtica a les preocupacions socials. En extrem inconformista, avorria la convencionalitat i s’entusiasmava quan descobria noves formes de fer les coses.

El seu cap anava més de pressa que les seves paraules, era exigent i es decebia quan es perdien les oportunitats de millorar i avançar. La seva capacitat d’interrelacionar, combinar, vincular i, al final, harmonitzar les coses més dispars el feien extremament creatiu; possiblement més del que ell mateix era capaç de gestionar. Buscava solucions i alternatives; mirava més enllà.

En els premis d’art digital exigia sempre qualitat de concepte, en uns moments en què la principal preocupació de l’art digital era la resolució i evitar que fossin visibles els píxels. Insistia no tant en l’habilitat tècnica com en la profunditat de pensament, en la singularitat de la proposta i votava per aquelles obres que el feien, literalment, saltar de la cadira.

Els seus dissenys (va ser soci fundador de disseny=igualada) tenien sempre un plus de diferenciació, mostrava que al darrera hi havia una personalitat que simplement pensava diferent. Potser no tothom va entendre aquest “pensar diferent”.

Quan vaig anar a l’Ateneu a proposar la creació de l’Espai Malla com una continuació natural del treball que es va fer durant la pandèmia –equipaments de protecció personal– amb una xarxa de voluntaris amb impressores 3D, l’Eulogi s’hi va mostrar entusiasmat. No era estrany, ell mateix ja havia promogut temps enrere, a l’Ateneu, l’espai Lab com un embrió d’un espai de creació i coneixement. A partir d’aquí va ser el motor i l’energia que va encoratjar tot l’equip. Només amb les hores i dedicació que hi va posar i el recolzament de l’Ateneu, va ser possible la seva creació.

L’Espai Malla el va captivar. La síntesi de tecnologia i disseny amb maquinari de control numèric quedava reflectida en la frase que va estampar en el logo: “la tecnologia és cultura”

L’Eulogi va ser una persona íntegra, èticament exigent, creativa, diferent i dispersa, que va esperonar a qui tenia al seu entorn. Segur que, sigui on sigui, seguirà esperonant el personal, no pot ser d’altra manera.

Xavier Vives