“Un sens fi de filiacions sorgeixen davant d’aquestes delicades peces, plenes de fúria i de calma alhora; totes elles inspirades a partir d’aquella planta d’aparença perillosa. Des dels registres més torbadors de Georgia O´Keeffe fins als arbres cubistes del binomi Picasso-Braque o el primitivisme fascinant de Mario Sironi. Té a veure amb la certesa d’estar davant la bona pintura, sempre emparentada entre si per una sort de genètica pictòrica, i és el que es percep en aquest conjunt d’olis que transiten amb elegància dels blancs trencats cap als grisos càlids i els verds.”
Arnau Pineda Valero o lo que la pintura puede decir. Hugo Fontela, otoño 2024.