Comecem el curs amb el nou cicle de Tardes x Pensar

Els dimarts a les 19:00

Tardes per pensar és un projecte consolidat de l’Ateneu que, des de 2024, genera espais de trobada i diàleg a la ciutat d’Igualada. Convidem a totes aquelles persones que sentin curiositat per la reflexió filosòfica a participar en un cicle de diàlegs sobre problemes que actualment ens afecten i ens interpel·len.

Seguim plantejant un tema cada setmana per part d’una persona convidada els dimarts (o algun dijous) a la tarda. Comencem un nou curs parlant de la consciència, el teatre, la interculturalitat i la reproducció humana assistida des d’una perspectiva crítica.

Els ponents seran els següents:

Josep Maria Sánchez de León: La veu de la consciència: Déu, societat o subjecte?
Dimarts 16 de setembre de 2025

Més enllà del seu sentit habitual com a percepció de nosaltres mateixos i del món, la “consciència” sovint es refereix a una instància moral interna que ens permet jutjar els nostres propis actes. Parlem així de la veu de la consciència, dels seus remordiments o del tribunal intern que ens interpel·la. Però què és realment aquesta veu? És un mitjancer entre Déu i nosaltres, com han sostingut molts teòlegs, o la interiorització de convencions i normes socials? És un mer constructe, producte de la nostra educació, o una dimensió constitutiva del subjecte? Aquesta xerrada explorarà aquestes preguntes a través d’un recorregut històric que va d’Epicuri a Freud, passant per Sant Pau, Luter i Dostoievski, per tal d’acostar-nos al misteri d’aquesta veu que ens habita.

Jordi Casasampera Fernández: El teatre com a lloc de la filosofia (canvi d’hora! a les 19:30!)
Dimarts 14 d’octubre de 2025

Ni el cinema, ni la televisió, ni les xarxes mal anomenades “socials” han eliminat el teatre. Podran fer-ho autòmats antropomòrfics amb capacitat argumentativa generada artificialment? Algunes plataformes ofereixen debats entre mal anomenades “intel·ligències” artificials. En aquests debats aquestes “intel·ligències” funcionen com màquines d’argumentar que plantegen tots els arguments i contraarguments possibles sobre alguna qüestió. Ara bé, filosofar és fabricar arguments? Si la filosofia no ha de ser la serventa d’un Think Tank, potser li cal redescobrir el seu context teatral, és a dir, polític en el sentit més originari. Una filosofia que pensa des de la situació, des del drama.

Mireia Estrada Gelabert: L’Altre que soc jo. La interculturalitat com a descoberta d’un mateix
Dijous, 13 de novembre de 2025

L’experiència encarnada és plena de contradiccions. Amb els anys he après que qualsevol discurs ideològic trontolla si s’encara amb la realitat perquè la realitat és, sobretot,  contradictòria. Seguint la teoria dels “sabers situats” de la filòsofa Donna Haraway entenc l’exercici de l’experiència de l’altre com un camí d’autoconeixement en el qual una s’empassa els seus propis dimonis. Al mateix temps, el fet de “conèixer” una cultura Altra des de les cuines i els salons, des dels afectes, m’ha permès agafar una distància crítica i certa de la mirada i l’experiència turístiques. L’Altre no pot ser un producte perquè l’Altre és, senzillament, una mateixa i, per a trobar-lo, no s’hi valen càmeres fotogràfiques, ni literatura, ni guies de viatge. L’Altre es desvela en l’estranyament quotidià, on cauen els principis i les certeses.

Begoña Román Maestre: Reproducció humana assistida: reflexions des de la bioètica
Dimarts 9 de desembre de 2025

La tècnica no és axiològicament neutra, canvia les maneres de relacionar-nos entre nosaltres. En el cas de les tècniques de reproducció assistida (TRA), la tècnica obre possibilitats abans impossibles, canvia els conceptes de paternitat i maternitat i requereix més legislació. En aquesta sessió analitzarem quatre casos complexes i interessants  des del punt de vista bioètic: 1) el dret a conèixer els orígens  biològics; 2) altres decisions ètiques que les TRA  comporten; 3) la gestació per substitució; 4) el trasplantament d’úter. El diàleg bioètic requereix deliberació i ponderació de riscos i beneficis, però no és només una qüestió privada, individual sino que comporta qüestions socials i de justícia.