Comiat a l’Eulogi Domènech Roig
Gràcies en el meu nom i en el de tots els meus companys i companyes de la Junta directiva per tots els missatges de suport i condol que hem rebut com a Ateneu en motiu del seu traspàs. Saber que era molt estimat ens ha confortat molt.
16 maig, 2025
Quan estàs implicat dins una entitat com l’Ateneu acabes formant una segona família. Per l’Eulogi, l’Ateneu era la seva segona família, per això és tan dolorosa la seva pèrdua per a nosaltres.
L’Eulogi feia 30 anys que formava part de la Junta de l’Ateneu. En les entitats i les juntes cadascú acaba tenint un paper, ell era el creatiu, el tecnològic, l’entusiasta, sempre disposat a donar un cop de mà, de vegades també l’incomprès perquè sempre tenia idees molt avançades. I era, sobretot, generós, sempre disposat a donar el seu temps i a compartir el que ell sabia sense restriccions.
Durant els darrers 10 anys hem fet un tàndem. El Cintu deia “l’Eulogi és la crossa de la Mireia”. En realitat era això i molt més. Era a qui podia trucar en qualsevol moment i sempre estava al meu costat, penso que fèiem un bon equip, la seva rauxa i el meu seny junts ens han permès dur a terme molts projectes: la primera sala cine, la venda d’entrades online, la segona sala… i no va parar fins que va ser realitat Espai Malla.
L’Eulogi ha estat el que ha posat la imatge i el disseny al nostre discurs durant els darrers anys. Arran de l’aniversari dels 150 anys de l’Ateneu vam decidir canviar el logo i ell el va dissenyar: la cel·la hexagonal d’un rusc, evocant els de les abelles, i de color blau, com el mono dels obrers que hi assistien a formar-se, perquè som l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera.
Quan fèiem els 150 anys formàvem part de la comissió de l’aniversari i no ens acabava de sortir el discurs… crèiem que havíem d’explicar que en una entitat amb més de 150 anys les juntes van passant, que totes ens precedeixen fent allò que creuen que és millor, però no sabíem com expressar-ho. Un dia va aparèixer i va dir : ja ho tinc! I ho tenia.
Voldria acabar amb el text que ell va escriure, malgrat que les paraules no eren el seu fort, per dir què era per a nosaltres l’Ateneu:
“Les persones que ens han precedit van lliurar-nos les seves il·lusions, les esperances, la visió, l’experiència, la seva ètica i l’estètica que ens han guiat pel camí i permès arribar fins aquí.”
Ara ell també forma part de les persones que ens han precedit, ha posat el seu granet de sorra, i ha deixat petjada. Sempre et tindrem present, vas donar molt a l’Ateneu i l’Ateneu també et va donar molt. Gràcies per tot estimat amic.
Mireia Claret
En nom de la Junta de l’Ateneu Igualadí
