Exposició sobre l'ateneista Joan Serra i Constansó
El mes d’octubre tenim l’oportunitat de veure una exposició sobre Joan Serra i Constansó, ateneista que, entre moltes altres coses, va presidir el nostre estimat Ateneu aportant els valors que més identifiquen la nostra entitat des dels seus inicis. De l’1 al 30 d’octubre visita-la a la Sala d’Exposicions de l’Ateneu Igualadí. La inaugurem després de la presentació a AUGA el dilluns 6 d’octubre a les 19:00h.
El centenari del traspàs de Joan Serra i Constansó (Igualada, 18 de novembre de 1864 – Barcelona, 25 de març de 1924) permet retre-li l’homenatge que no va poder tenir quan morí, durant dictadura de Primo de Rivera. La mostra fa un repàs a la trajectòria d’aquest prohom igualadí (1864-1924) que destacà com a ateneista, periodista, escriptor i poeta, polític (alcalde de la ciutat de 1904 a 1905) i home d’empresa (gerent de l’Electra Igualadina). Un personatge polièdric.
Joan Serra i Constansó succeí Jaume Serra Iglesias com a president de l’Ateneu Igualadí, entre 1890 i 1893, quan ja s’havien iniciat les classes diürnes per als fills d’ateneistes i quan ja s’havien comprat els terrenys de l’esquerra de la seu social. De la primera presidència, cal destacar la construcció dels jardins amb el saltant d’aigua, la inauguració de la il·luminació elèctrica a la façana de l’edifici i als jardins, la restauració de la biblioteca i del vestíbul i el seguit d’activitats per celebrar l’arribada del Ferrocarril Central Català.
El fet més destacat de la seva segona presidència (1903-1905) foren els treballs per millorar la il·luminació del teatre. Després, Serra i Constansó anà formant part de diverses juntes i ostentant diverses responsabilitats. De fet, era el secretari de la societat el 1909, quan es cremà l’escenari del teatre. Fou ell mateix qui hagué de telefonar a l’arquitecte perquè vingués immediatament a avaluar els desperfectes.
El nostre prohom abandonà la junta de l’Ateneu el 1913, quan es traslladà a viure a Barcelona de manera definitiva. En el sopar de comiat que la institució li organitzà, els assistents se n’acomiadaren cridant llargament: Visca l’home honrat! Visca l’home honrat!