‘Paraules buides, mons estrets’ amb Romina Zuppone
El dimarts 10 de març tindrem al TardesxPensar a Romina Zuppone, amb qui reflexionarem sobre la relació entre llenguatge i pensament. Què passa quan les paraules no desapareixen, sinó que es buiden de sentit?
El dimarts 10 de març a les 19h podrem gaudir d’una nova sessió de TardesxPensar amb Romina Zuppone, doctora en Filosofia per la Universidad de Buenos Aires i doctora en Ciències Cognitives i Llenguatge per la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria acadèmica va iniciar-se en l’àmbit de la bioquímica, però finalment va orientar els seus interessos cap a reflexió filosòfica sobre el coneixement produït en les ciències naturals. L’objectiu central de la seva recerca és contribuir de manera constructiva al diàleg entre la filosofia i les ciències experimentals, amb la voluntat de millorar la qualitat de la recerca.
Ha fet classes universitàries a la Universitat de Barcelona, on encara hi exerceix docència, i a la Universitat de Friburg. Paral·lelament a la seva activitat acadèmica, organitza trobades virtuals i presencials de Filosofia per a la vida quotidiana. En aquesta mateixa línia, actualment està escrivint un llibre sobre la relació entre llenguatge, pensament i acció, on explora com les nostres formes de dir i comprendre el món influeixen directament en la manera com vivim i actuem.
Paraules buides, mons estrets: llenguatge, política i acció
A 1984, George Orwell imagina una llengua artificial, el Newspeak, dissenyada per reduir el vocabulari fins a impedir no només l’expressió, sinó fins i tot la formulació de pensaments que qüestionin l’ordre polític vigent. El control del llenguatge apareix així com una forma de control del pensable. La filosofia ha reflexionat àmpliament sobre la relació entre llenguatge i pensament, s’ha insistit que el llenguatge no és un instrument neutre, sinó una condició de possibilitat de l’experiència.
Però què passa quan les paraules no desapareixen, sinó que es buiden de sentit? En el discurs polític contemporani, termes com llibertat o justícia conserven el seu poder simbòlic mentre el seu significat es perverteix. Belles per fora, irreconeixibles quan l’efecte s’esvaeix. Aquesta degradació genera llacunes conceptuals que dificulten l’expressió de certes experiències socials: un cas clar d’injustícia hermenèutica.