TardesxPensar del 2026

Comencem una nova programació del cicle de conferències de TardesxPensar. De gener a juny de 2026 podrem gaudir de sis ponents que ens endinsaran una mica més en el món de la filosofia. Aquesta vegada us proposem noves temàtiques per fer pensar: el sectarisme, la IA, la política i el llenguatge, la filosofia antiga o els sistemes il·liberals.

Gener. Natán Verdés Bertolín. Dimarts 27/01/2026
Pensant l’espai social coercitiu: què és una secta?

Què defineix realment una secta? Més enllà del líder carismàtic, el fenomen sectari implica una dinàmica social complexa i difícil d’establir el límit entre la llibertat i la pressió de grup. A partir de casos reals i l’experiència pròpia, Natán Verdés explorarà, basant-se en teories sociològiques i de filosofia del dret, com els sistemes socials sectaris es defineixen per la limitació del comportament i la generació d’una realitat social deficitària.
Qui exerceix realment la coacció quan és tot un grup el que l’estableix? Un líder, diversos individus o el mateix sistema organitzatiu en conjunt? En aquesta sessió, lliure de tòpics i de sensacionalisme, comprendrem millor la manipulació subtil i la persuasió coercitiva, que restringeix la llibertat individual de manera progressiva, i com pot ser exercida pel sistema social. A més, reflexionarem si existeixen “microsectarismes” en entorns quotidians.
Una reflexió essencial per preservar la llibertat de triar i entendre les dinàmiques socials coercitives.

Febrer. Rafel Jaume i Venys. Dimarts 17/02/2026
Tecnoètica de la música? IA i el govern de les emocions

Què passa quan la música, una de les forces més antigues de modulació emocional, és generada, recomanada i distribuïda per sistemes algorítmics? Des d’Orfeu fins a les plataformes de streaming, la música ha estat sempre una tecnologia de l’ànima: una manera d’ordenar l’afecte, d’educar la sensibilitat i, sovint, de governar la part irracional de l’ésser humà.
Aquesta sessió proposa una reflexió filosòfica sobre la intel·ligència artificial aplicada a la música: no tant des del punt de vista tècnic, sinó des de l’experiència de l’oient i del creador. Què deleguem quan deixem que un algoritme decideixi què escoltem i com ens sentim? Podem parlar d’una ètica de la música en temps d’IA? I quina responsabilitat tenim, avui, en la manera com escoltem, creem i ens deixem afectar?

Març. Romina Zuppone. 10/03/2026
Paraules buides, mons estrets: llenguatge, política i acció

A 1984, George Orwell imagina una llengua artificial, el Newspeak, dissenyada per reduir el vocabulari fins a impedir no només l’expressió, sinó fins i tot la formulació de pensaments que qüestionin l’ordre polític vigent. El control del llenguatge apareix així com una forma de control del pensable.
La filosofia ha reflexionat àmpliament sobre la relació entre llenguatge i pensament. Des de la tradició romàntica fins a la hipòtesi del relativisme lingüístic, passant per la coneguda afirmació de Wittgenstein —«els límits del meu llenguatge són els límits del meu món»—, s’ha insistit que el llenguatge no és un instrument neutre, sinó una condició de possibilitat de l’experiència.
Però què passa quan les paraules no desapareixen, sinó que es buiden de sentit? En el discurs polític contemporani, termes com llibertat o justícia conserven el seu poder simbòlic mentre el seu significat es perverteix. Belles per fora, irreconeixibles quan l’efecte s’esvaeix. aquesta degradació genera llacunes conceptuals que dificulten l’expressió de certes experiències socials: un cas clar d’injustícia hermenèutica.

Abril. Ignacio Marcio Cid. Dimarts 7/04/2026
Entre la natura i l’ànima: la ‘cura sui’ i la filosofia antiga

La filosofia grega antiga és un esforç intel·lectual pioner que vol entendre el cosmos, els seus principis i fonaments, i també aspira a capir la interioritat humana, per tal de trobar-hi, o posar-hi, ordre, coherència i orientació vital. Mirant enfora o endins, la intenció darrera és conquerir, a partir de la reflexió i l’observació, la felicitat o εὐδαιμονία, difícil de definir. Aquí és clau la cura de l’ànima, entesa de moltes maneres. Pensant en l’art grec de viure, ens aturarem durant aquesta sessió en alguns seus moments cabdals, com ara: els naturalistes Heràclit, Pitàgores i Demòcrit; Sòcrates dialogant virtuós; Plató i la reforma moral de la polis; Αristòtil i la contemplació; Epicur i el plaer de no partir o els estoics i la impassibilitat. Les seves propostes, vigents, ens interpel·len i són una alternativa, exigent i autèntica, a la revifalla comercial de l’autoajuda i els seus productes.

Maig . Montserrat Crespín Perales. 5/05/2025
Comprendre les arrels dels sistemes il·liberals: una mirada des de la filosofia japonesa contemporània

Les idees del filòsof japonès Maruyama Masao (1914-1996) són valuosíssimes per a poder fer front als reptes presents. Ens fixarem en la seva anàlisi del període ultranacionalista japonès (1868-1945) per a conèixer l’arrel d’aquell temps complex que perfila la contemporaneïtat del seu país, però, també, i ja des d’avui, emprarem les seves reflexions per a pensar, novament, quins són els orígens dels sistemes il·liberals. La vigència de les idees de Maruyama se signifiquen tant en la utilitat de les seves reflexions per a conèixer un període històric del Japó com, a la vegada, per aprendre i pensar amb ell, volent comprendre, entre altres fenòmens, el rostre de la nova temptació autoritària que es beneficia de la lògica neocapitalista i dels processos de subjectivació d’individus atomitzats i fragmentats.

Juny. Jordi Pigem Pérez. 16/06/2026
La condició humana i la intel·ligència de la vida

Què significa ser humà en un món que sembla haver traït tots els seus ideals de justícia i de progrés? I què significa ser humà en un món cada vegada més dominat per les màquines? Què significa pensar en un món de chatbots i IA? Què significa compartir el prodigi de la vida amb la resta d’éssers d’una biosfera alterada per les noves substàncies tòxiques que genera el sistema tecnològic? La biosfera, està viva en si mateixa i sap el que fa? I al capdavall, ¿què significa que avui s’intensifiquin les ombres i la llum?